La paraula te temperatura, la del fred de l'hivern, d'aire cru i d'una lleugeresa blava; i olor, la del ferro colat escalfat pel foc i les espurnes i la pell de les castanyes socarrimant-se, d'una dona que en feia al carrer. Perquè en les nits d'hivern, ma mare entrava i ens ajustava la tapanta en el llit per a que no passarem fred, i ens deixava en aquell país on el fred és càlid, com les seues mans.
Aquesta paraula és un localisme que està viu a Castelló (i que apareix al DCVB). La nostra és una llengua fràgil de localismes, però tots els afectes són localistes.
Enviat per Ferran Archilés, Castelló de la Plana-València
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
...tots els afectes són localistes...tens raó.
Publica un comentari a l'entrada