conxorxa

Conxorxa evoca intriga i misteri i, com deia Fernando Pessoa del rosacrucianisme, l’aspiració al màxim poder amb la mínima exhibició. Però ho fa amb la calidesa familiar i acaronadora que per nosaltres comporta el so de la xeix, i sense amagar gaire el seu irònic i bastard llinatge, car davalla d’un medieval i il·luminador consòrcia. Perquè el fet que en temps moderns aquest mot hagi esdevingut sinònim de maquinació encaminada a un mal fi revela la molt mediterrània sospita que qualsevol associació comercial de dues o més persones té altes probabilitats d’acabar prenent un caire tèrbol i ben farcit de secretes i inconfessables intencions: tota una prova de la pregona capacitat de comprensió de la pròpia naturalesa que les llengües tenen la facultat de cristal·litzar pels seus parlants.

Enviat per Alexandre, de Rastres, vestigis, derelictes