condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com

dijous, 30 d’abril del 2009

brúfol

A l’hort que teníem al costat de casa s’hi criaven els gats a cabassos. Hi vivia una de les set germanes de mon iaio a qui li encantava tenir ramats de gats perseguint-se els uns als altres tot el dia, furgant pels amagatalls, maulant amb una tristesa encomanadissa i caçant tot el que es movia. Eren sempre gats brúfols. Ni sabien què era una carantoina ni, per tant, en demanaven. I fugien dels nens del carrer com de l’aigua, perquè n’hi havia que tenien tirada a fer-hi punteria amb la fona.
Al poble també s’estilava molt parlar de les persones brúfoles, que no busquen mai companyia ni conversa. Ara diríem que són asocials o bé que no tenen empatia. Però brúfol és un mot que ens atansa als nostres orígens i que ens parla una miqueta de la nostra forma de viure.

Enviat per Teresa Tort

divendres, 24 d’abril del 2009

enforrellar

Sempre m'ha agradat tindre ben segura la porta d'entrada a casa, amb la clau rodada o el pestell tirat. Em dóna tranquil·litat haver "tancat amb forrellat". Ara bé, fa uns anys vaig canviar de poble de residència i em vaig trobar que ací la qüestió de la seguretat l'han elevada de categoria. Sembla que han considerat que una acció tan important era mereixedora d'un verb propi i no sols d'una vulgar perífrasi. D'eixa manera, ací és habitual "enforrellar". El nom en si ja és un exemple de contundència... com que ara em sent més segur a casa.

Robin de la Murta, un empelt de la Ribera Alta en terres de l'Horta Sud

diumenge, 5 d’abril del 2009

endiumenjar

Endiumenjar (Endiumenjat). Vestir-se amb la millor roba de la que es disposa. Precisament el contrari del que representa avui, de fet ja el divendres comencem a endiumenjar, és a dir, que canviem els vestits formals per el casual ware.No deixa de ser curiós que el canvi d'hàbits ens hagi arribat d'Amèrica, on sembla que s'endiumengen (en l'accepció antiga del terme) per assistir als oficis dels seus variats cultes religiosos.

Enviat per Jordi Prat.

dimecres, 1 d’abril del 2009

dotorejar

De menut, segons ma mare, sempre estava "dotorejant-li-ho tot": obria les portes, mirava dins dels armaris, furgava als calaixos... No sé ben bé ni què cercava. Supose que no era res que m'importara en realitat, sinó que ho feia simplement pel plaer que suposava descobrir alguna cosa ignota o prohibida. De fet, és un verb ideal per explicar el que fem molts quan cerquem a internet: dotoregem d'ací allà pel simple gust de conéixer coses noves.

Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia