condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com

dilluns, 8 de juny de 2009

Gildo

Estar Gildo.
Es diu, amb to d'admiració palesa i en veu més aviat alta (recordem que a la capital de la Plana les frases s'acaben amb una elevació de l'entonació o remarca èmfàtica) quan algú (majoritàriament de gènere masculí) es creua amb algú (així mateix, de manera majoritària, de gènere masculí) que té un excel.lent aspecte físic. No cal ni dir que això explica la masculinització del nom del persontage protagonitzat per la dona més sexy (fins l'adveniment d'Ava Gardner) de la història del cinema de la primera meitat del segle XX. Pel.lícula, altrament, injustament recordada per la pèssima bufetada del pèssim Glenn Ford.
Cal retindre, doncs, l'impacte de la Hayworth al Castelló de la postguerra.

Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València

dimarts, 2 de juny de 2009

casualitat

Benvinguts a un món on tot serà possible.
A colps s'aprén. I resten consells de pes. Hem de viure pensant en el present, perquè el futur és un castell en l'aire. Pensar en el que serem il·lusiona, però és un miratge. Tempta l'esperança d'un demà millor, tot i que més anima un present profitós.
La casualitat fa i desfa, però més desfà la previsió. Quan no ho esperes, trobes la gent més especial, com bé la millor amiga que mai no has tingut o els millors xics amb qui mai no has estat. En canvi, quan busques res, no ho trobes pas, o fins i tot ho fots.
Comptat i debatut, viure la quotidianitat i planejar com menys millor són dues maneres d'aferrar-se a la vida sense maquillatges. Sense tacar-nos amb la desesperació, sense ofegar-nos en la tristesa, sense ofenses, sense mentides. Al cap i a la fi, nosaltres som allò més important.

Enviat per Jordi Velert de bategant

piquiponada

El terme penso que el và "cuinar" Marius Serra, i fà referència a un alcalde de la Barcelona de preguerra civil (Juan Pich i Pon), i que tenia un repertori capaç de fer envermellir el recordat alcalde Clos. Sembla que es va presentar al càrrec amb tres "solucions" als problemes de la ciutat: Ministración, Ministración, Ministración. Era capaç de parlar de les guerres "anglo-britaniques" i "nipo-japoneses" sense que se li torcés la expressió, o de racionar el que fos a petites "diocesis".

Enviat per Jordi Prat

dilluns, 4 de maig de 2009

encís

És a un alberg, en primavera. Li parlen de quelcom anomenat encís, però no sap què vol dir.
Algú que li agrada molt s'interessa per ell. Li fa l'ullet i li frega com sense voler. Quan es fa fosc, a espai, es llança. Tot i que està nerviós, es deixa endur. Obliden que són a un llit compartit. Dorm abraçat al seu cos, escoltant els batecs del cor.
En despertar troba eixos ulls color mel i se n'adona que no ha estat un somni. Si de cas, ha estat un somni fet realitat. Parlen, i cada paraula que ix per la seua boca es clava ben fonda al cor. Les llàgrimes són eixugades pels besos, i els cossos nuus enlluernen la nit.
El comiat s'acosta, i toca confessar-ho. Mai no li han tractat amb tanta tendresa. Mai no s'ha sentit tan bé. Veu com el tren se'n torna a Barcelona. Intueix que prompte ell també hi apujarà.
De tornada pensa que ja sap què és l'encís, i somriu mirant l'horitzó.

Enviat per Jordi Velert de bategant

dijous, 30 d’abril de 2009

brúfol

A l’hort que teníem al costat de casa s’hi criaven els gats a cabassos. Hi vivia una de les set germanes de mon iaio a qui li encantava tenir ramats de gats perseguint-se els uns als altres tot el dia, furgant pels amagatalls, maulant amb una tristesa encomanadissa i caçant tot el que es movia. Eren sempre gats brúfols. Ni sabien què era una carantoina ni, per tant, en demanaven. I fugien dels nens del carrer com de l’aigua, perquè n’hi havia que tenien tirada a fer-hi punteria amb la fona.
Al poble també s’estilava molt parlar de les persones brúfoles, que no busquen mai companyia ni conversa. Ara diríem que són asocials o bé que no tenen empatia. Però brúfol és un mot que ens atansa als nostres orígens i que ens parla una miqueta de la nostra forma de viure.

Enviat per Teresa Tort

divendres, 24 d’abril de 2009

enforrellar

Sempre m'ha agradat tindre ben segura la porta d'entrada a casa, amb la clau rodada o el pestell tirat. Em dóna tranquil·litat haver "tancat amb forrellat". Ara bé, fa uns anys vaig canviar de poble de residència i em vaig trobar que ací la qüestió de la seguretat l'han elevada de categoria. Sembla que han considerat que una acció tan important era mereixedora d'un verb propi i no sols d'una vulgar perífrasi. D'eixa manera, ací és habitual "enforrellar". El nom en si ja és un exemple de contundència... com que ara em sent més segur a casa.

Robin de la Murta, un empelt de la Ribera Alta en terres de l'Horta Sud

diumenge, 5 d’abril de 2009

endiumenjar

Endiumenjar (Endiumenjat). Vestir-se amb la millor roba de la que es disposa. Precisament el contrari del que representa avui, de fet ja el divendres comencem a endiumenjar, és a dir, que canviem els vestits formals per el casual ware.No deixa de ser curiós que el canvi d'hàbits ens hagi arribat d'Amèrica, on sembla que s'endiumengen (en l'accepció antiga del terme) per assistir als oficis dels seus variats cultes religiosos.

Enviat per Jordi Prat.

dimecres, 1 d’abril de 2009

dotorejar

De menut, segons ma mare, sempre estava "dotorejant-li-ho tot": obria les portes, mirava dins dels armaris, furgava als calaixos... No sé ben bé ni què cercava. Supose que no era res que m'importara en realitat, sinó que ho feia simplement pel plaer que suposava descobrir alguna cosa ignota o prohibida. De fet, és un verb ideal per explicar el que fem molts quan cerquem a internet: dotoregem d'ací allà pel simple gust de conéixer coses noves.

Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia

dimarts, 31 de març de 2009

matxutxo/a

Això de ser sinònim ha de ser un treball difícil, perquè no aconsegueixen mai equiparar-se a la paraula que suposadament han d'igualar. Sempre existeixen matisos que enriqueixen el significat i allunyen de l'equiparació perfecta.Per això hi ha solters, fadrins i matxutxos. Aquests últims no són uns solters qualsevols, sinó que ho són a partir d'una edat en la que "suposadament" haurien d'haver-se casat ja. Així com fadrí no té connotacions negatives, matxutxo si que sol usar-se en el sentit de que "ja se li ha passat la saó i eixa persona seguirà sempre sense casar", "és massa major per casar-se".És una d'eixes paraules que t'omplin la boca quan les dius. Tan curiosa em resulta que fins i tot he comprovat que existeix i que no és sols una paraula perduda al poble dels meus pares.

Enviat per Robin de la Murta, un empelt de la Ribera en terres de l'Horta Sud

dimarts, 17 de març de 2009

lliri

De xicotet, quan feia alguna malifeta, ma mare em deia "Si t'agarre et faig més blau que un lliri". Tot i que mai aconseguia agafar-me ni gosava fer-me blau, al cap de pocs anys en topar-me en un bancal ple de lliris vaig descobrir que eren blaus com ells a soles. Aleshores en venien al cap les seves paraules i pensava: Caram, si que em faria blau! Eixe dia vaig anar a buscar unes macetes i a l'endemà vaig trasplantar els lliris i varem ser un regal improvisat a ma mare a l'hora que li recordava el que em deia de xicotet. Avui eixos lliris s'escampen per tot arreu del jardi de la caseta acolorint l'entrada a la primavera.

Enviat per Álvaro Pérez de Les argilagues també floreixen

dilluns, 16 de març de 2009

torronet

Calent com un torró; es diu d'una cosa ben calfada. Ara que fa fred, i que estem passant un hivern com ja ens havíem oblidat, sempre penso en que em trobe escalfadeta com un torronet quan sóc al llit o a casa al costat de la calefacció o sota un abric o un jersei ben gruixut. Així és com he escoltat sempre a casa quan la cuina econòmica anava a tot drap o el braser era encés: Quina caloreta; estem com a torronets.

Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam

lletraferit

Condició personal (apresa o heretada) que fa que dediquis una proporció més alta de les teves neurones (en tinguis poques o en tinguis moltes), a temes que en general representen un petit marge (sovint només decoratiu) de l'interès general.

Enviat per Jordi Prat.

dimarts, 10 de març de 2009

vidriola

Recipient tancat, generalment de terrissa, amb una obertura petita i estreta, destinat a guardar-hi els diners. Possiblement la forma més antiga i originària és lladriola,( de lladre?) que ha quedat restringida al català de Mallorca i d'Eivissa, a l'igual que a Xixona.Si vidriola ve de vidre, quina seguretat tenen? Seria algo així com el cotxe dels picapedra...

Enviat per Álvaro Pérez de Les argilagues també floreixen

dilluns, 9 de març de 2009

gandulejar

La millor manera de gandulejar és al sofà, sigui una tarda xafogosa d'estiu o un vespre boirós d'hivern. Ajaçat al sofà sentint música suau de fons. Chet Baker o Charlie Parker són músics idonis per "ajazzar-se" una estona.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia

dissabte, 7 de març de 2009

petó

acte de tocar amorosament els llavis d'agú que s'estima, cloent-los en el moment de contacte i descloent-los tot seguit, en senyal d'amor i d'afecció per algú. Núria em va fer un petó.

Enviat per Miguel Vargas

dijous, 5 de març de 2009

fadrí/ina

Té dos significats, i m’agrada especialment el segon.El primer vol dir que ja ha abandonat la infantesa i està passant a l’adolescència. Moltes vegades és utilitzada pels adults per motivar als infants, que amb el pas dels anys van creixent, guanyant altura, però també maduresa. “Ja eres una xica fadrina”; “Que fadrí estàs”, etc…). A vegades és utilitzada pels propis infants per a reclamar el seu abandó de la infantesa i la seua pertanyença a un altre grup. “Jo ja soc fadrí”…Uns anys més tard, o molts anys més tard, s’aplica a qui encara no s’ha casat. És, per tant, sinònim de solter/a. El campanar de la Plaça Major de Castelló de La Plana es diu “El fadrí”, ja que no està unit a l’església, sinó separat.

Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa

festejar

Sempre l’he coneguda i utilitzada no amb el sentit de “fer festa”, sinó referint-se a dues persones que tenen relacions sentimentals estables, pas previ a la formalització del matrimoni. “El meu fill festeja en una xica forastera”; “Ja fa tres anys que festegen”, etc…Evidentment, la paraula és filla del seu temps. Avui en dia segueix utilitzant-se en el sentit estricte que acabe de citar. Per això mateix, la generalització de les relacions que no passen ni per l’altar ni pel jutjat requereix la utilització d’altres paraules…

Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa

divendres, 27 de febrer de 2009

caragols

Pluja. Olor de terra banyada a la caseta. Vesprada humida i passeig pels marges cercant-los. Cotxes que passen de tant en tant per la carretera. Les mans dels iaios que m'agarren i la bossa que es va omplint. Tornem pel camí de terra a la caseta, els posem a la gàbia amb fenoll i els guardem a la cotxera. Òbric els ulls i sóc ací, escrivint sobre els records que lentament m'han portat els caragols.

Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia

caspellet

Coqueta cruixent típica de Benissa feta de farina, aigua, oli i sal, sense cap tipus de companatge. De menut pensava que la meua àvia els feia expressament per a mi, amb la pasta que sobrava de fer les altres coques de mullador i d'anxova. De major he aprés que els caspellets s'han fet tota la vida, però estic segur que, si no hagueren existit, la meua àvia els haguera inventat expressament per a mi. Encara som els dos grans menjadors de caspellets de la família.

Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia

dilluns, 16 de febrer de 2009

teleia

"Anar a la teleia" (o potser taleia, perquè no l'he trobat en cap diccionari) s'aplica a la persona que, malgrat totes les contrarietats, persevera en el treball i no el deixa fins que l'ha acabat. Seria un mot semblant a "tossuderia", però aplicat a una tasca concreta que cal acabar.

Enviat per Pep de la Baixa Segarra

dimecres, 4 de febrer de 2009

torcar

Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa. I també, el derivat 'torcamans' (eixugamans).

Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua

morranguera

Rastre que queda al voltant dels llavis després de menjar -per exemple- xocolata.

Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua

feredat

Del llatí feritate ('feresa'). 1. Esgarrifança agudíssima a causa d'una por intensa o d'un esglai produït, anormalment, per la percepció sensitiva d'un ésser monstruós (físicament o psicològica), un fet terroríficament imprevist, una terrible casualitat o alguna punyent realitat de l'ànima humana que és impossible, de bestreta, d'explicar en mots plans i raonats. 2. Gran admiració involuntària barrejada d'espant. 3. Sentiment indescriptible i inevitable quan hom beslluma la lògica interna d'un fet o mecanisme extraordinari en termes negatius.

Enviat per Jeroni Maleuff de L'home que no sabia riure

dilluns, 26 de gener de 2009

a poqueta nit

Expressió temporal derivada de la més general a boca nit o a boqueta de nit, utilitzada per referir-se al moment en què el dia comença a enfosquir-se. S'utilitza en els mateixos contextos que l'horabaixa mallorquina.

Enviat per Dèlia Amorós d'Escrits d'urgència

xaramita cana

Nom amb què es coneix a Novelda (les Valls del Vinalopó) l'instrument anomenat dolçaina o simplement xaramita en valencià meridional. L'adjectiu cana potser l'hem pres de l'antic canna>cannem, actualment canya, eina indispensable per fer sonar la dolçaina.

Enviat per Dèlia Amorós d'Escrits d'urgència

divendres, 23 de gener de 2009

escudellar

Servir al plat el menjar de la cassola. A casa, però, no s'utilitza sols per a l'escudella sinó que tot tipus d'aliment "s'escudella" al plat. Ha de ser un acte familiar, grupal, mai a soles. Generalment es fa amb un cullerot.

Enviat per Marta A.

dijous, 22 de gener de 2009

conèixer

Aquí com a sinònim de saber. Fam de saber. Instint de saciar el buit, la ignorància o el desconeixement. O simplement, conèixer per gola (gula, al meu poble). És un gana que devora curiositats en forma de sapiència i que no es coneix que tingui un final clar. Ans al contrari: a més saber més dubtes, a més dubtes més ansies de saber... Entenem, doncs, 'conèixer' com a sinònim d'utopia. I adaptant i parafrasejant Eduardo Galeano: "El coneixement està a l'horitzó. M'hi acosto dos passos i ell s'allunya dos passos. Camino deu passos i l'horitzó es desplaça deu passes més. Per molt que camini, no l'atraparé mai . Per què serveix, doncs, el conèixer? Serveix per això: per caminar".

Enviat per Laia Soldevila

riure

Antídot natural que combat multiplicitat de simptomes: tristesa, desengany, culpa, soledat... Es recomana mesclar-lo amb grans dosis d'imaginació, un polsim d'espontaneitat i unes gotes de predisposició. 9 de cada 10 experts recomanen compartir-ne els efectes per aconseguir un major grau d'eficàcia. L'1 per cent restant creu també en el riure'ns de nosaltres mateixos com a teràpia vàlida.
Enviat per Laia Soldevila

dimarts, 20 de gener de 2009

meló d'alger

Nom que s'utilitza generalment al País valencià, per referir-se al fruit de la sindriera, que és esfèric o el·lipsoidal, de volum que arriba fins a 40 cm. de diàmetre, de clovella verda i molla vermella, molt dolça quan és ben madura. De l'altre meló se'n sol dir 'meló de tot l'any'.

Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua

balòstia

Quan la vaig sentir per primera vegada, tenia uns deu anys i eixia sol del poble per primera vegada en la vida per anar a l'Institut d'Albaida. Allà quan ficaves la pota, quan demostraves que no estaves a l'alçada de les circumstàncies, et deien "balòstia", amb la o molt molt oberta, i t'espantaves de veritat. Al principi em feia molta por, aquesta paraula, però a poc a poc vaig anar assumint-la com a meua. Més tard vaig descobrir que possiblement venia d'una paraula grega que sona exactament igual i que fa referència a la flor del magraner bord. Nosaltres li diem badoc, a aquesta flor tan peculiar. Ara és una de les meues paraules preferides, sobretot quan algú la pronuncia amb aquell accent profund i sonor d'Albaida i em retorna un bri de la màgia de la infantesa.

Enviat per Joan Olivares

orni

Fer veure que no has vist el que és evident. Tindría similituds relativament properes amb expressions com 'fer-se el suec', i una mica més llunyana a 'com si sentís ploure'.

Enviat per Pratinsky de l'agulla, el paller i les ulleres

divendres, 16 de gener de 2009

llunes

Així, dit en plural, les llunes són els cicles lunars que eixien i encara ixen al calendari Zaragozano. El més fascinant és que si ho diuen no és per pur interès astronòmic sinó per la utilitat que té saber-ho a l'hora de, per exemple, sembrar les pataques. Tan a lluny, allà dalt dels nostres caps, i tan present entre nosaltres, i no només en les balades.

Enviat per Dani Monfort d'El cadafal

obaga

Potser deu ser universal i intemporal la idea sobre la dualitat que percebem en allò que ens envolta: el bé i el mal, el dia i la nit, el blanc i el negre, el yin i el yang i totes les meitats complementàries d’una mateixa unitat. També el solà i l’obaga del nostre paisatge.
Recordo amb nitidesa el moment que vaig entendre què era l’obaga. Era un dia d’estiu al tros que tenien els meus oncles a la muntanya. Des de l’esplanada de davant la caseta, ma tia em mostrava la cara il·luminada del coster del solà, amb els ametllers carregats i els pins esplèndids tocant a la carena. Tombant-nos, ens quedava davant dels ulls l’altre vessant de la vall tancada i estreta: una paret ombrívola, amb matolls escarransits; l’esquena d’un altre solà que ens era invisible des de la nostra posició. Bonic i metafòric.

Enviat per Teresa Tort

dimecres, 14 de gener de 2009

galtufes

La galta és la part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba.Aquesta definició asèptica pot servir per designar les meues galtes, però mai podrà servir per referir-se a les de la meua filla. Ella no té galtes, ella té galtufes, perquè no pot dir-se igual la meua barba mal afaitada que la seua delicada pell de pocs dies de vida. Mai podrà ser el mateix la seua careta ruboritzada després de prendre el pit i la meua resseca pel vent de la muntanya.

Enviat per Robin de la Murta

dimarts, 13 de gener de 2009

perdre

“Perdre l’oremus”.
No cal ni dir-ho, que la segona vocal del verb llatí es pronuncia oberta, improbablement oberta (clar que ves a saber…) a les terres de de Castelló. Sempre ha planat el misteri del grau d’enteniment que les masses de fidels, devots i saludats catòlics romans en tenien de la missa en la llengua sacra. Però, l’ús popular en feia dels misteris un territori quotidià; se n’apropiava dels seus sentits més alts per a convertir-los en gens místiques realitats. Com si diguerem la transubtansicació del verb, però a l’inrevés. D’això a convertir a algú una mica atrotinat en «l’axiamo » (ço és: un ecce-homo) només hi ha que un pas.

Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València

morrandes

Sempre després d'allò bo. No pots acabar amb morrandes si allò que les provoca no val, i molt, la pena. T'ho recordaven seguit seguit de menut i ho recordes, ja grandet, de tant en tant.

Enviat per Miquel Torres de l'illa sense costes

mostós

No és ben bé brut, tampoc apegalós.
És molt senzill: si la cervesa acaba de vessar sobre la barra, aquesta resta apegalosa el que queda de nit; si hi ha cendra, i rodals misteriosos, i gots mig buits, i llavors vessa la cervesa, estem a tocar d'una barra bruta; quan és mostosa, no sabem ni des de quan, ni per què, només sabem que cal evitar el contacte entre pell i barra.
Amb el colze degudament protegit, evidentment, podem fer el que vulguem.

Enviat per Miquel Torres de l'illa sense costes

musa

No és cap de les deesses de les arts i la inspiració. Em refereixo al personatge mitològic que anomenaven el "Moro Musa", que és com era conegut el militar de més alt ranc de les tropes dels Omeyes quan van envair la península el segle VII, pel que sembla era un militar ferotge i quan es va produir la conquesta tenia més de setanta anys. A la meva infantesa era molt més utilitzat que l'home del sac (per posar un exemple).

Enviat per Pratinsky de l'agulla, el paller i les ulleres

dilluns, 5 de gener de 2009

rai

tu rai: Expressió amb la que el teu interlocutor fa palès que el tema que es tracta a tu t'afecta poc. No queda clar si per excés o per defecte.Recordo de petit haver tingut un gos amb aquest nom.

Enviat per Jordi Prat

neulat

No hi ha res més neulat que una neula remollida, és la imatge que sempre he tingut quan he sentit aquesta paraula. A casa es neulaven les plantes sobretot, a vegades també ho sentia dir d’alguna persona. Em pensava que era una expressió molt de casa, però veig que és comuna i té més a veure amb la boira.

NEULAR v. tr. Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d'altres accidents atmosfèrics; cast. añublar, agostar. Set espigues... primes, estèrils, neulades, Corella Obres 58. Se li pudrí el rahim, se li va neulâ el blat, Caseponce Faules 112. Oliva neulada: la que es panseix i cau de l'arbre abans d'hora (Súria). Taronja neulada: la que no arriba a madurar (Pineda). Figues neulades: figues assecades abans d'acabar de madurar (Eiv.). Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar (Sta. Col. de Q.). «Les faveres no granaran perquè s'ha neulat la flor» (Pla d'Urgell). a) ant., aplicat també a la sal: Los saliners donen fort leja sal, molt terrosa, hoc e a vegades neulada que amarga, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 84).—b) fig. aplicat a les persones: Neulat: raquític, amb aspecte de mala salut (Empordà, Garrotxa, Vic). A tu no te'n só volgut perque n'ets massa neulada, Milà Rom. 376.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia