De menut, segons ma mare, sempre estava "dotorejant-li-ho tot": obria les portes, mirava dins dels armaris, furgava als calaixos... No sé ben bé ni què cercava. Supose que no era res que m'importara en realitat, sinó que ho feia simplement pel plaer que suposava descobrir alguna cosa ignota o prohibida. De fet, és un verb ideal per explicar el que fem molts quan cerquem a internet: dotoregem d'ací allà pel simple gust de conéixer coses noves.
Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia
condicions
dimecres, 1 / abril / 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Però una pregunta, jo dic (o diem o em diuen) dotor/a: mira què dotor que és! i no dotorejador. En canvi sí dotorejar..
Clar, clar! El substantiu és "dotor" i el verb "dotorejar".
A Torrent també diem dotor i dotorejar, però crec que és una paraula molt poc estesa. Deu vindre de doctor (igual que rector fa retor), i els altres pobles diuen xafardejar i xafarder.
Tanmateix, crec que dotor és molt més expressiu.
Publica un comentari