tag:blogger.com,1999:blog-60477243886917860192024-03-13T21:18:24.988+01:00diccionari afectiu de la llengua catalana...les nostres paraules preferidesmariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.comBlogger150125tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-3156820170176410172009-06-08T13:18:00.003+02:002009-06-08T13:21:48.347+02:00GildoEstar Gildo.<br />Es diu, amb to d'admiració palesa i en veu més aviat alta (recordem que a la capital de la Plana les frases s'acaben amb una elevació de l'entonació o remarca èmfàtica) quan algú (majoritàriament de gènere masculí) es creua amb algú (així mateix, de manera majoritària, de gènere masculí) que té un excel.lent aspecte físic. No cal ni dir que això explica la masculinització del nom del persontage protagonitzat per la dona més sexy (fins l'adveniment d'Ava Gardner) de la història del cinema de la primera meitat del segle XX. Pel.lícula, altrament, injustament recordada per la pèssima bufetada del pèssim Glenn Ford.<br />Cal retindre, doncs, l'impacte de la Hayworth al Castelló de la postguerra.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-11188619644415070492009-06-02T15:18:00.001+02:002009-06-02T15:20:00.395+02:00casualitatBenvinguts a un món on tot serà possible.<br />A colps s'aprén. I resten consells de pes. Hem de viure pensant en el present, perquè el futur és un castell en l'aire. Pensar en el que serem il·lusiona, però és un miratge. Tempta l'esperança d'un demà millor, tot i que més anima un present profitós.<br />La casualitat fa i desfa, però més desfà la previsió. Quan no ho esperes, trobes la gent més especial, com bé la millor amiga que mai no has tingut o els millors xics amb qui mai no has estat. En canvi, quan busques res, no ho trobes pas, o fins i tot ho fots.<br />Comptat i debatut, viure la quotidianitat i planejar com menys millor són dues maneres d'aferrar-se a la vida sense maquillatges. Sense tacar-nos amb la desesperació, sense ofegar-nos en la tristesa, sense ofenses, sense mentides. Al cap i a la fi, nosaltres som allò més important.<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="color:#999999;">Enviat per Jordi Velert de<em> </em></span></span><a href="http://bategant.blogspot.com/"><span style="font-size:78%;color:#999999;"><em>bategant</em></span></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-35760014851377278652009-06-02T15:15:00.001+02:002009-06-02T15:17:16.524+02:00piquiponadaEl terme penso que el và "cuinar" Marius Serra, i fà referència a un alcalde de la Barcelona de preguerra civil (Juan Pich i Pon), i que tenia un repertori capaç de fer envermellir el recordat alcalde Clos. Sembla que es va presentar al càrrec amb tres "solucions" als problemes de la ciutat: <em>Ministración, Ministración, Ministración</em>. Era capaç de parlar de les guerres "anglo-britaniques" i "nipo-japoneses" sense que se li torcés la expressió, o de racionar el que fos a petites "diocesis".<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Jordi Prat</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-33657896903942748122009-05-04T14:36:00.001+02:002009-05-04T14:39:18.432+02:00encísÉs a un alberg, en primavera. Li parlen de quelcom anomenat encís, però no sap què vol dir.<br />Algú que li agrada molt s'interessa per ell. Li fa l'ullet i li frega com sense voler. Quan es fa fosc, a espai, es llança. Tot i que està nerviós, es deixa endur. Obliden que són a un llit compartit. Dorm abraçat al seu cos, escoltant els batecs del cor.<br />En despertar troba eixos ulls color mel i se n'adona que no ha estat un somni. Si de cas, ha estat un somni fet realitat. Parlen, i cada paraula que ix per la seua boca es clava ben fonda al cor. Les llàgrimes són eixugades pels besos, i els cossos nuus enlluernen la nit.<br />El comiat s'acosta, i toca confessar-ho. Mai no li han tractat amb tanta tendresa. Mai no s'ha sentit tan bé. Veu com el tren se'n torna a Barcelona. Intueix que prompte ell també hi apujarà.<br />De tornada pensa que ja sap què és l'encís, i somriu mirant l'horitzó.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Jordi Velert de </span><a href="http://bategant.blogspot.com/"><em><span style="font-size:78%;color:#999999;">bategant</span></em></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-29936971021460387992009-04-30T10:32:00.001+02:002009-04-30T10:34:24.594+02:00brúfolA l’hort que teníem al costat de casa s’hi criaven els gats a cabassos. Hi vivia una de les set germanes de mon iaio a qui li encantava tenir ramats de gats perseguint-se els uns als altres tot el dia, furgant pels amagatalls, maulant amb una tristesa encomanadissa i caçant tot el que es movia. Eren sempre gats brúfols. Ni sabien què era una carantoina ni, per tant, en demanaven. I fugien dels nens del carrer com de l’aigua, perquè n’hi havia que tenien tirada a fer-hi punteria amb la fona.<br />Al poble també s’estilava molt parlar de les persones brúfoles, que no busquen mai companyia ni conversa. Ara diríem que són asocials o bé que no tenen empatia. Però brúfol és un mot que ens atansa als nostres orígens i que ens parla una miqueta de la nostra forma de viure.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Teresa Tort</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-48679019028924679832009-04-24T09:20:00.000+02:002009-04-24T09:21:21.597+02:00enforrellar<p>Sempre m'ha agradat tindre ben segura la porta d'entrada a casa, amb la clau rodada o el pestell tirat. Em dóna tranquil·litat haver "tancat amb forrellat". Ara bé, fa uns anys vaig canviar de poble de residència i em vaig trobar que ací la qüestió de la seguretat l'han elevada de categoria. Sembla que han considerat que una acció tan important era mereixedora d'un verb propi i no sols d'una vulgar perífrasi. D'eixa manera, ací és habitual "enforrellar". El nom en si ja és un exemple de contundència... com que ara em sent més segur a casa. </p><p><span style="font-size:78%;color:#999999;">Robin de la Murta, un empelt de la Ribera Alta en terres de l'Horta Sud</span></p>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-64338463621443920782009-04-05T20:07:00.001+02:002009-04-05T20:09:51.115+02:00endiumenjarEndiumenjar (Endiumenjat). Vestir-se amb la millor roba de la que es disposa. Precisament el contrari del que representa avui, de fet ja el divendres comencem a endiumenjar, és a dir, que canviem els vestits formals per el <em>casual ware</em>.No deixa de ser curiós que el canvi d'hàbits ens hagi arribat d'Amèrica, on sembla que s'endiumengen (en l'accepció antiga del terme) per assistir als oficis dels seus variats cultes religiosos.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Jordi Prat.</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-48571397032935224982009-04-01T08:30:00.000+02:002009-04-01T08:31:19.092+02:00dotorejarDe menut, segons ma mare, sempre estava "dotorejant-li-ho tot": obria les portes, mirava dins dels armaris, furgava als calaixos... No sé ben bé ni què cercava. Supose que no era res que m'importara en realitat, sinó que ho feia simplement pel plaer que suposava descobrir alguna cosa ignota o prohibida. De fet, és un verb ideal per explicar el que fem molts quan cerquem a internet: dotoregem d'ací allà pel simple gust de conéixer coses noves.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Vicent Baydal de </span><a href="http://www.ventdcabylia.com/"><span style="font-size:78%;color:#999999;"><em>Vent d Cabylia</em></span></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-73773681798579454062009-03-31T09:16:00.003+02:002009-03-31T14:16:59.803+02:00matxutxo/aAixò de ser sinònim ha de ser un treball difícil, perquè no aconsegueixen mai equiparar-se a la paraula que suposadament han d'igualar. Sempre existeixen matisos que enriqueixen el significat i allunyen de l'equiparació perfecta.Per això hi ha solters, fadrins i matxutxos. Aquests últims no són uns solters qualsevols, sinó que ho són a partir d'una edat en la que "suposadament" haurien d'haver-se casat ja. Així com fadrí no té connotacions negatives, matxutxo si que sol usar-se en el sentit de que "ja se li ha passat la saó i eixa persona seguirà sempre sense casar", "és massa major per casar-se".És una d'eixes paraules que t'omplin la boca quan les dius. Tan curiosa em resulta que fins i tot he comprovat que existeix i que no és sols una paraula perduda al poble dels meus pares.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Robin de la Murta, un empelt de la Ribera en terres de l'Horta Sud</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-35152352586771826122009-03-17T10:40:00.003+01:002009-03-17T10:44:06.155+01:00lliriDe xicotet, quan feia alguna malifeta, ma mare em deia "Si t'agarre et faig més blau que un lliri". Tot i que mai aconseguia agafar-me ni gosava fer-me blau, al cap de pocs anys en topar-me en un bancal ple de lliris vaig descobrir que eren blaus com ells a soles. Aleshores en venien al cap les seves paraules i pensava: Caram, si que em faria blau! Eixe dia vaig anar a buscar unes macetes i a l'endemà vaig trasplantar els lliris i varem ser un regal improvisat a ma mare a l'hora que li recordava el que em deia de xicotet. Avui eixos lliris s'escampen per tot arreu del jardi de la caseta acolorint l'entrada a la primavera.<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="color:#999999;">Enviat per Álvaro Pérez de<em> </em></span></span><a href="http://albaritono.blogspot.com/"><em><span style="font-size:78%;color:#999999;">Les argilagues també floreixen</span></em></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-62159869096567697962009-03-16T20:11:00.001+01:002009-03-16T20:14:16.601+01:00torronetCalent com un torró; es diu d'una cosa ben calfada. Ara que fa fred, i que estem passant un hivern com ja ens havíem oblidat, sempre penso en que em trobe escalfadeta com un torronet quan sóc al llit o a casa al costat de la calefacció o sota un abric o un jersei ben gruixut. Així és com he escoltat sempre a casa quan la cuina econòmica anava a tot drap o el braser era encés: Quina caloreta; estem com a torronets.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Roser de </span><a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/rginer"><em><span style="font-size:78%;color:#999999;">Chào ông Viêt Nam</span></em></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-44000443941879194022009-03-16T20:09:00.001+01:002009-04-05T20:09:23.716+02:00lletraferitCondició personal (apresa o heretada) que fa que dediquis una proporció més alta de les teves neurones (en tinguis poques o en tinguis moltes), a temes que en general representen un petit marge (sovint només decoratiu) de l'interès general.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Jordi Prat.</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-65672932970949736792009-03-10T08:42:00.000+01:002009-03-10T08:44:09.620+01:00vidriolaRecipient tancat, generalment de terrissa, amb una obertura petita i estreta, destinat a guardar-hi els diners. Possiblement la forma més antiga i originària és lladriola,( de lladre?) que ha quedat restringida al català de Mallorca i d'Eivissa, a l'igual que a Xixona.Si vidriola ve de vidre, quina seguretat tenen? Seria algo així com el cotxe dels picapedra...<br /><br /><span style="font-size:78%;"><span style="color:#999999;">Enviat per Álvaro Pérez de <em><a href="http://albaritono.blogspot.com/">Les argilagues també floreixen</a></em></span></span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-3934227718704401032009-03-09T10:53:00.001+01:002009-03-09T10:53:46.903+01:00gandulejarLa millor manera de gandulejar és al sofà, sigui una tarda xafogosa d'estiu o un vespre boirós d'hivern. Ajaçat al sofà sentint música suau de fons. Chet Baker o Charlie Parker són músics idonis per "ajazzar-se" una estona.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Jordi Carbonell de </span><a href="http://lescortsgracia.blogspot.com/"><span style="font-size:78%;color:#999999;"><em>De Les Corts a Gràcia</em></span> </a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-88196814234359792532009-03-07T10:55:00.001+01:002009-03-07T10:58:27.624+01:00petóacte de tocar amorosament els llavis d'agú que s'estima, cloent-los en el moment de contacte i descloent-los tot seguit, en senyal d'amor i d'afecció per algú. Núria em va fer un petó.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Miguel Vargas</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-9330531787324922542009-03-05T08:47:00.000+01:002009-03-05T08:48:14.213+01:00fadrí/inaTé dos significats, i m’agrada especialment el segon.El primer vol dir que ja ha abandonat la infantesa i està passant a l’adolescència. Moltes vegades és utilitzada pels adults per motivar als infants, que amb el pas dels anys van creixent, guanyant altura, però també maduresa. “Ja eres una xica fadrina”; “Que fadrí estàs”, etc…). A vegades és utilitzada pels propis infants per a reclamar el seu abandó de la infantesa i la seua pertanyença a un altre grup. “Jo ja soc fadrí”…Uns anys més tard, o molts anys més tard, s’aplica a qui encara no s’ha casat. És, per tant, sinònim de solter/a. El campanar de la Plaça Major de Castelló de La Plana es diu “El fadrí”, ja que no està unit a l’església, sinó separat.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-19851829118950411402009-03-05T08:45:00.002+01:002009-03-05T08:47:14.966+01:00festejarSempre l’he coneguda i utilitzada no amb el sentit de “fer festa”, sinó referint-se a dues persones que tenen relacions sentimentals estables, pas previ a la formalització del matrimoni. “El meu fill festeja en una xica forastera”; “Ja fa tres anys que festegen”, etc…Evidentment, la paraula és filla del seu temps. Avui en dia segueix utilitzant-se en el sentit estricte que acabe de citar. Per això mateix, la generalització de les relacions que no passen ni per l’altar ni pel jutjat requereix la utilització d’altres paraules…<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-49573170223029817392009-02-27T08:44:00.002+01:002009-02-27T08:45:14.743+01:00caragolsPluja. Olor de terra banyada a la caseta. Vesprada humida i passeig pels marges cercant-los. Cotxes que passen de tant en tant per la carretera. Les mans dels iaios que m'agarren i la bossa que es va omplint. Tornem pel camí de terra a la caseta, els posem a la gàbia amb fenoll i els guardem a la cotxera. Òbric els ulls i sóc ací, escrivint sobre els records que lentament m'han portat els caragols.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Vicent Baydal de </span><a href="http://www.ventdcabylia.com/"><em><span style="font-size:78%;color:#999999;">Vent d Cabylia</span></em></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-89802232657267173302009-02-27T08:42:00.001+01:002009-02-27T08:44:12.403+01:00caspelletCoqueta cruixent típica de Benissa feta de farina, aigua, oli i sal, sense cap tipus de companatge. De menut pensava que la meua àvia els feia expressament per a mi, amb la pasta que sobrava de fer les altres coques de mullador i d'anxova. De major he aprés que els caspellets s'han fet tota la vida, però estic segur que, si no hagueren existit, la meua àvia els haguera inventat expressament per a mi. Encara som els dos grans menjadors de caspellets de la família.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Vicent Baydal de </span><a href="http://www.ventdcabylia.com/"><em><span style="font-size:78%;color:#999999;">Vent d Cabylia</span></em></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-19356687138610392912009-02-16T12:58:00.000+01:002009-02-16T12:59:36.577+01:00teleia"Anar a la teleia" (o potser taleia, perquè no l'he trobat en cap diccionari) s'aplica a la persona que, malgrat totes les contrarietats, persevera en el treball i no el deixa fins que l'ha acabat. Seria un mot semblant a "tossuderia", però aplicat a una tasca concreta que cal acabar.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Pep de la Baixa Segarra</span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-23653892090366228332009-02-04T14:03:00.000+01:002009-02-04T14:04:37.195+01:00torcarNetejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa. I també, el derivat 'torcamans' (eixugamans).<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Ferran Suay de </span><a href="http://www.tallers.cat/"><span style="font-size:78%;color:#999999;"><em>Tallers per la llengua</em></span></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-90247821136818935932009-02-04T14:02:00.001+01:002009-02-04T14:03:29.795+01:00morrangueraRastre que queda al voltant dels llavis després de menjar -per exemple- xocolata.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Ferran Suay de </span><a href="http://www.tallers.cat/"><span style="font-size:78%;color:#999999;"><em>Tallers per la llengua</em></span></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-27558631025959237642009-02-04T13:57:00.001+01:002009-02-04T13:58:35.634+01:00feredatDel llatí feritate ('feresa'). 1. Esgarrifança agudíssima a causa d'una por intensa o d'un esglai produït, anormalment, per la percepció sensitiva d'un ésser monstruós (físicament o psicològica), un fet terroríficament imprevist, una terrible casualitat o alguna punyent realitat de l'ànima humana que és impossible, de bestreta, d'explicar en mots plans i raonats. 2. Gran admiració involuntària barrejada d'espant. 3. Sentiment indescriptible i inevitable quan hom beslluma la lògica interna d'un fet o mecanisme extraordinari en termes negatius.<br /><br /><span style="color:#999999;"><span style="font-size:78%;">Enviat per Jeroni Maleuff de <em><a href="http://quenosabiariure.blogspot.com/">L'home que no sabia riure</a></em></span></span>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-75541255091038661252009-01-26T10:03:00.002+01:002009-01-26T10:04:49.025+01:00a poqueta nitExpressió temporal derivada de la més general <em>a boca nit</em> o <em>a boqueta de nit</em>, utilitzada per referir-se al moment en què el dia comença a enfosquir-se. S'utilitza en els mateixos contextos que l'horabaixa mallorquina.<br /><br /><span style="font-size:78%;color:#999999;">Enviat per Dèlia Amorós </span><a href="http://escritsurgencia.blogspot.com/"><span style="font-size:78%;"><span style="color:#999999;">d<em>'Escrits d'urgència</em></span></span></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6047724388691786019.post-14324586579781828752009-01-26T09:59:00.001+01:002009-01-26T10:02:47.336+01:00xaramita canaNom amb què es coneix a Novelda (les Valls del Vinalopó) l'instrument anomenat dolçaina o simplement xaramita en valencià meridional. L'adjectiu cana potser l'hem pres de l'antic canna>cannem, actualment canya, eina indispensable per fer sonar la dolçaina.<br /><br /><span style="font-size:78%;">Enviat per Dèlia Amorós </span><a href="http://escritsurgencia.blogspot.com/"><span style="font-size:78%;">d<em>'Escrits d'urgència</em></span></a>mariahttp://www.blogger.com/profile/11096632512136031851noreply@blogger.com2