M’ho devia dir sovint ma mare quan jo era encara de bolquers, i també de monyicot: «el meu sucrellet». En ocasions, jo ja ben crescut, com si ella volguera retornar a aquells temps de mare jove, encara li plaïa de dir-m’ho deia mentre m’acaronava les galtes. Ara ja no m’ho diu.Ara ho són els néts, els seus sucrellets. I meus també.
Enviat per Toni Cucarella de Toni Cucarella Edicions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada