Sempre he sentit dir aquesta paraula per referir-se al que ara en diuen els nens i les nenes, m’agrada més que d’altres sinònims com mainada o quitxalla que els trobo un xic artificials. Canalla em fa pensar en nanos que no paren, que juguen, parlen i van bruts de terra i amb la camisa per fora els pantalons. Els altres mots em recorden nens formals, trets de les planes d’un manual d’ urbanitat, dels que mai es despentinen.
Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada