condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com

dissabte, 15 de novembre de 2008

foraster

M'estic molt de fer servir la primera persona del plural a la babalà. La primera persona del plural fa esvarar massa sovint la gent dins de paraules hòrrides per cacofòniques: entropia, endogàmia, xenofòbia. La seua nissaga hel·lènica no les fa més simpàtiques, aqueixes paraules. Com per l'èmfasi, que en parlava el poeta, per la primera persona del plural s'han perdut -i es perden- freqüentment els indígenes. No conec, però, ningú que no siga indígena d'algun lloc, inevitablement o per tria. Puix que jo conec molt bé les meues cartes de naturalesa, sé que cap ni una porten el segell de la llengua catalana. Als països del bon dia, jo sóc un foraster feliç i no vullc ser una altra cosa. Conec a bastament la reputació dels forasters dins de bona cosa d'aqueixos països: "forasters ne vindran que de casa mos trauran". Ja se sap: "A la gallina forastera tots la piquen". El foraster de vocació demana només que el deixen mirar, que el deixen prendre apunts. Si se'ls fa simpàtic i de bona criança, el foraster deixarà que hom l'invite, però no n'exigirà res. Ell no ha vingut a fer lliçons. Si de cas, a rebre'n. El foraster es deu reclamar ciutadà de la República Universal de la Curiositat. Per això, si fos el cas que calguera triar una paraula primera per a un Diccionari universal de l'afecte envers la llengua catalana, el foraster demanaria no deixar de ser, respectuosament, "foraster" i per la efa de "foraster" hauria de començar el seu diccionari afectuós i respectuós de la llengua catalana (explicada als forasters).

Enviat per Jesús de Prado Plumed de Perure Alfonso פירורי אלפונשו

4 comentaris:

Anònim ha dit...

és la millor definició de foraster que he llegit i és ver que hauria de ser la primera paraula afectiva d'aquest diccionari. Em considere Ciutadana de la República Universal de la Curiositat.

maria ha dit...

...de forasters com tu en són parits ben pocs, Jesús.

Jesús ha dit...

Xè, dona, no sé. N'hi ha l'Herrero de Miñón...

Jesús ha dit...

Al principi, en la nostra llengua, hi havia la paraula «foraster». La paraula «foraster» designava els yanomamis que eren de l'altra vora del riu. I després, de sobte, van arribar els forasters roïns. Vam haver d'inventar una altra paraula per a anomenar-los. I després vinguéreu vosaltres, que sou forasters però bona gent. Així que hem hagut de trobar-nos una altra paraula nova», de l'entrevista que va fer Franck Nouchi a Raymond Depardon, «Raymond Depardon, terrien», Le Monde 2, nº. 249, 22 de novembre de 2008, pàg. 25.