La meva mare feia servir aquesta paraula per designar una mena d'efígie de cartró-pedra grotesca que passejaven els alumnes de l'institut de Girona en una desfilada amb motiu de la festa de Sant Tomàs, patró dels estudiants, a finals dels anys 60 i primers 70. Figura al diccionari Alcover-Moll com a sinònim d'espantaocells, indicant-ne la procedència a Llofriu (Baix Empordà). El mateix diccionari Català-Valencià-Balear remet a moaraca, amb exacte significat d'espantaocells i ús a Bordils (Gironès). A Sarrià de Ter (Gironès) també se li aplica similar significació d’estaquirot.No n’havia sentit la pronúncia en molt temps fins que fa un parell d’anys i fruit d’iniciatives de recuperació de mots semblants a aquesta, vaig convertir-la en el meu mot talismà.
Enviat per Josep Maria Sansalvador de De res, massa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada