No sé perquè però les paraules que recordes sempre són de la teva infantesa. Aquest soroll era el que el meu pare ens transmitia quan feia el traguet de ví del porró o quan anàvem amb ell al taller de fuster de l'oncle Miquel i amb el xerric-xerrac tornava a escoltar aquest so. I quan erem a taula i menjàven la sopa, no hi havia manera de fer-ho en silenci, perque el meu pare se la menjava fent xerrics. Jo sempre sentia com una vergonya quan menjàven a taula, sobretot la sopa de Nadal.
Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada