la meua iaia, Cinta Tafalla, era dels Reguers, un poble a la falda mateixa del Port de Caro. Era cabassera, va fer cabassos de palma (natros en diem pauma) tota la seua vida. Els pagesos i les pageses del territori anaven a plegar olives i garrofes amb el cabàs baix del braç i cantant jotes de la terra tot el camí. Tot el camp s'omplia de càntics de treball i de xalera. Quan no hi havia solada, quantitat del producte en qüestió, anaven a espigolar, a buscar una oliva aquí una altra allà per omplir el cabàs. Els temps moderns s'han endut al pou de la història una paraula molt usada durant anys i panys a casa nostra.
Enviat per Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada