farina d'arròs, canella i sucre. Remenar i remenar fins que estigui pastós i no es facin grúmols. La cullera de fusta ens construeix el berenar. La nevera el refreda. I a menjar que hi ha gana a les cinc de la tarda després d'una jornada escolar. No es compra a la pastisseria, es remena a casa i té un sabor ben de la terra.
Enviat per Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Bon dia (o més aviat nit, a aquestes hores).
L'Ester Surinyach m'ha passat l'adreça del vostre bloc. Sóc un sard afincat a Catalunya. Foraster trasplantat.
M'ha fet gràcia això del menjar blanc. A casa meva també el féiem. Però posàvem pell de llimona en comptes que canyella. Molt refrescant, a l'estiu. El posàvem al congelador i ens feia de gelat.
Publica un comentari a l'entrada