condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com

dissabte, 22 de novembre de 2008

feixiner

A casa els pares tenen llar de foc, un fet extraordinari en la vida metropolitana actual. Quantes hores no hi passava la iaia de casa sempre en el mateix racó i sempre en la mateixa cadira... El foc reuneix la família, cou alguns aliments i escalfa els cossos. I també crema troncs. Per això, normalment cap a les darreries de setembre, mons pares es fan portar dos o tres mil quilos de llenya. Arriba el camió a primera hora del matí, descarrega davant de l'entrada del pàrquing i aquí comença la meva feina (amb el meu germà, de tant en tant, com enguany): fer el feixiner. El feixiner és la construcció que aplega els troncs col·locats d'una manera més o menys harmònica. Això és, el nostre cas, aixecar tres parets de troncs (la quarta és paret de la casa) on cada fila té un sentit diferent de les adjacents, i on es manté també un cert equilibri en les mides dels troncs de cada fila. Arquitectura d'estar per casa i per fruir de la casa.

Enviat per Puigmalet del Gazophylacium

3 comentaris:

Utxi ha dit...

A casa meva també érem molts feixiners, sense conèixer aquesta paraula. Fa poc temps, d'això, per tant podríem dir que érem, simplement, uns pringats. Però uns pringats feliços, que consti! I a sobre havíem d'anar fent viatges des del magatzem al segons pis uns dos cops per persona i dia, per alimentar una estufa insaciable. Fins que va arribar la calefacció de gas, quina pena! (i quina comoditat)
Gràcies pel record. Reivindiquem les feixines i les llars de foc!

Puigmalet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Puigmalet ha dit...

Fa gràcia aquest ús adjectival del nom feixiner. M'alegra haver despertat records del passat.

La meva difusió d'aquesta bona idea.