La iaia tenia, millor dit: encara té, una panera de llauna de color blau. La té alçada al rebost, entre un molinet de café i una lletera, també de llauna i plena de bonys. Tot i que fa anys -o dècades- que no els gasta, mai m'he atrevit a demanar-li que me'ls done. Ja arribarà el dia. De tots tres, el meu favorit és la panera, encara que crec que mai la gastaré per guardar el pa. Sempre que la veig em ve al cap una frase que em deia, millor dit: que encara em diu, a hora de dinar: acaba i digues panera!
I és que sempre he estat un melidrós amb el menjar.
Enviat per Rasoir Electrique de Busca qui t'ha pegat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada