condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com

dimecres, 12 de novembre de 2008

argilaga

quan era xicoteta i pujàvem al poble a collir cireres, mon tio em deia sempre que havia netejat el camp d'argilagues perquè jo no prenguera mal. Era un home molt alt i molt fort i feia una miqueta de por, però que traguera les argilagues per mi em pareixia una cosa molt dolça, quasi tan dolça com la seua manera de pronunciar la paraula, amb una g preciosa que a mi no m'ix.

Enviat per Maria d' El meu país d'Itàlia

3 comentaris:

Agnès ha dit...

Supose que es tracta de la mateixa "g" de l'italià normatiu, oi? és a dir, el so que en alfabet fonètic internaconal es representa pel dígraf dj

maria ha dit...

sí, crec que és la mateixa, dolça dolça

Álvaro ha dit...

A les argilagues es passa el mateix que amb les roses...Punxen, però quan floreixen son molt boniques. A més, tenen moltes utilitats: per encendre el foc, per taponar aigüeres que vessen als pous i evitar que entren serps. En fi, moltes vegades una planta menyspreada.