1 Constel·lació, signe zodiacal
2 Múscul de la cama
3 Paraula, de pronunciació poc agraïda i d’ortografia difícil, que desmenteix allò que tots naixem sols i morim sols.
Concepte envoltat de tòpics que mai aconseguirà copsar la relació especial entre dues persones exposades a la curiositat i la comparació.
Persones que comparteixen ventre i infantesa, amors i lliçons de vida idèntics i simultanis. Clònics naturals, accidents de la genètica.
Sorpresa per als pares. Doble esforç per a la mare. Font de trapelleries, anècdotes i confusions. I felicitat. I complicitats.
Privilegi que fa possible emmirallar-se sense vidres, comunicar-se sense llenguatges, ser immunes a la gelosia i estar sempre acompanyats, malgrat el temps i la distància.
Defecte que et fa parlar en plural sense ser majestàtic, que et posa alerta sense estar en perill, que t’obliga a girar el cap buscant la meitat del teu jo, quan has perdut l’altre. Que és com perdre el nord, que és com perdre-ho tot. I seguir vius a mitges, veient el món amb un sol ull, i escoltant música sense estéreo.
Enviat per Esther Suriñach (Camprodon) d'A l'atzar agraeixo
condicions
Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada