Entre la terra i l'aigua. Al llarg dels segles, espai sobre el que planava el perill de pestilència, ara en forma d'especulació. Espai liminar de la terra que es fa molla (els aiguamolls, altra paraula bellíssima, que oscil.la pel seu camp semàntic), que vol fer-se aigua; espai on l'aigua s'endinsa en la terra i la comboia. Terra de sèquies, de terres negres i bones a la Plana de Castelló. Estius i diumenges d'arròs amb ànec i alqueries. Paradís de modesta exhuberànica de l'imaginari local. Terra de sainets, en tots els sentits de la paraula.
Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
què bonica, què bonica, la paraula i la definició, ara algú hauria d'escriure la definició afectiva d'alqueria i de comboiar...
Preciosa la definició. Açò és poesia
Poesia de la memòria...
Publica un comentari a l'entrada