Mà és una de les primeres síl·labes que aprenem a dir i, entre altres coses, conforma la paraula bàsica per a un xiquet: mama. Mà com a simple síl·laba també és una part del cos. Però per als més menuts, a la Safor, mà també té un altre significat: Aigua. Quan un xiquet té set, demana mà; quan els pares volen que bega, li ofereixen mà. I aquesta síl·laba tan simple, tan bàsica i essencial compleix una funció també simple, bàsica i essencial. El millor de tot va ser el dia que vaig descobrir que mà com a sinònim d'aigua era una paraula que procedia dels musulmans -de fa no sé quants segles- i que en àrab, ma també continua significant aigua.Ací, s'ha mantingut en els més menuts per la facilitat de pronúncia. Però per a mi, Mà, més enllà d'aigua, em sembla un curiós pont lingüístic entre espais i temps.
Enviat per Marta Insa de Marta Insa. Apunts diaris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
tenim tots una predilecció per les paraules que ens recorden l'infantesa.
La hipòtesi arabista és molt suggeridora, però qüestionada per Joan Coromines, a qui Emili Casanova cita en este text:
http://books.google.com/books?id=C_gJ0XKcg-YC&pg=PA201&lpg=PA201&dq=m%C3%A0+aigua+%C3%A0rab&source=bl&ots=rSZkBZisGx&sig=oMrZVrk_EDQxE_KUfCWRbG0rIw4&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result
Encara que puga resultar curiosa la semblança amb la paraula àrab, caldria estudiar-ho i confirmar-ho amb documentació, cosa que no s'ha fet i que convida a fer volar la imaginació. De moment, resulta dubtós que una paraula àrab haja pervixcut com a terme afectiu del llenguatge infantil. Emili Casanova (seguint Coromines) dona una altra explicació: «forma onomatopeica ma, viva en el sentit de 'bes' a l'Empordà, i relacionada amb mamar i mama.»
Publica un comentari a l'entrada