Sembla que la pilota ha guanyat en decisió i ha preferit contradir els desitjos dels xiquets. Cansada de ser colpejada per tots, ha volgut gaudir d'un descans merescut bressolant-se en la branca més alta. Al mateix temps, i uns quants metres més avall, un xiquet menut i pigat busca el seu germà major perquè li ajude a recuperar la pilota encalada.
Enviat per Robin de la Murta (des de l'Horta Sud i lligat a la Ribera Alta del Xúquer)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ostres! quantes pilotes hauré encalat en aquesta vida, a un arbre o a una teulada...gràcies per recordar la paraula, l'havia oblidada...
Aquesta paraula en duu bons records d'infància, recuperats ara amb la segona generació, a la que acompanye a jugar a la plaça.
Però també és una paraula que em resulta molt graciosa quan l'escolte pronunciar en castellà. Ho he escoltat en diverses ocasions: "Se me ha encalado la pelota". A mi em fa molta gràcia que no hi haja una traducció literal de la paraula al castellà i que la gent la use sense adonar-se que "encalar una pelota" seria emblanquinar-la amb calç, pintar-la de blanc.
I, automàticament, he associat "encalar" a una altra cosa que es podia fer amb una pilota, sobretot els porters, i que també s'utilitzava en castellà de forma intraduïble: "empomar-la".
Aquesta paraula està en plena vigència. Els xiquets de hui encara encalen les pilotes i els balons. Al menys els xiquets dels pobles que encara juguen a pilota.
Empomar també és molt xula. I també està plenament vigent. Estaria molt bé que algú li donara una definició afectiva d'aquestes tan boniques que estan deixant-se per ací.
Publica un comentari a l'entrada