Als pobles, amunt i avall de la nostra terra, els xiquets i les xiquetes durant dècades anaven a costura de manera irregular, només quan els pares s'ho podien permetre. També se li podia dir anar a estudi, però costura era la paraula generalitzada per al fet escolar. Avui dia, encara els nostres iaios repeteixen aquesta paraula que sona a record i que ens transporta en un itinerari de la memòria enrera en el temps, quan el senyor mestre parlava en llengua estranya. A la ciutat de l'Alguer, el país català de Sardenya, s'ha obert una llar d'infants amb aquest nom, la primera línia educativa en alguerès. Visca la Costura, llavors!
Enviat per Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
a la costura anaven xiquets i xiquetes, o només xiquetes?
Al meu poble, Banyeres (l'alcoià) ens preguntaven per costura tant a xiquets com xiquetes.
Publica un comentari a l'entrada