la calipàndria de petits la covàvem quedant-nos al llit, ara ens prenem un antigripal i a treballar. A poc a poc el mot perd el seu encant, una calipàndria és quelcom familiar, que torna cada tardor i es queda amb nosaltres a casa. L’ encostipat és fruit del metro, les presses i l’ aglomeració, amb remeis pensats per multinacionals farmacèutiques per no perdre ni una hora de feina. El mot té un aire helènic, de preceptor grec d’algun fill de senador romà.
Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Variant dialectal: galipàndria. S'agafa de la mateixa manera que explica en Jordi...
Jo sempre havia escoltat dir "Galipandria" amb G a la zona del vallès. El meu sogre també ho diu amb G i és de Girona.
Publica un comentari a l'entrada