aquesta és l'abracadabra que obre els meus records d'infància; la cuina, amb l'àvia sempre seriosa, sempre vestida de negre rigorós, feinejant amunt i avall entre cassoles. Tot, segons ella, havia de fer xup-xup: els farcellets de carn, el rostit, els zepelins -que és com ella anomenava els calamars farcits... Quan el sucre fos començava a fer xup-xup era també el senyal que s'hi podien tirar les ametlles torrades i abocar-ho després tot sobre el marbre, per fer aquells caramels que tan ens agradaven...Ara els plats ja no han de fer xup-xup, han de coure a molt baixa temperatura...
Enviat per Joan Sala de Base de badades
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada