A casa l’avi, al Vallés, hi havia una eixida. Tota ella era plena de paraules que avui en dia se senten poc. Hi havia un pou tancat amb pany, dos safarejos amb aigua gelada, una comuna pudenta, una mesquita sota la comuna, una cambra amb una bicicleta d’un amic que va marxar a la guerra i que mai va tornar, les dalles, els magallons i els xapos de l’ hort, els corrals de conills i gallines.
L'eixida era el lloc on s’havia de demanar permís per anar-hi. Hi havia massa coses perilloses o valuoses per deixar còrrer les criatures totes soles.
Amb els anys van desaparèixer els animals i les flors es vàren assecar quedant uns branquillons secs plantats en llaunes d’olives. També va morir l’avi, el món començava a canviar.
Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Una mesquita sota la comuna?
Així anomenaven a la fosa sèptica, entenc que en alguna època remota tenia un sentit despectiu envers els musulmans, m'imagino que amb els anys va anar perdent-lo.
Potser algú coneix la raó d' anomenar-ho així
Els pagesos del meu poble tiren mesquita als horts. És la merda de les granges de porcs. Ara aquesta paraula resulta d'un incorrecció flagrant, però ningú la utilitza en doble sentit. Sempre s'ha fet servir per anomenar aquest tipus de fem.
Publica un comentari a l'entrada