condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com

divendres, 5 de desembre de 2008

Liorna

I. 1. Recer, refugi, país del dissabte.
2. Bibliòpolis sefardita per antonomàsia.
II. Ciutat de Toscana, port de mar, anomenada en italià Livorno; cast. Liorna.
Loc.—a) Ves-te'n a Liorna!: es diu per enviar a mal viatge (Mall., Men.).—b) Enviar a Liorna: enviar a filar, a mal viatge (Mall., Men.).
Refr.
—«A Liorna, qui hi va, no torna» (Bal.).
Sinòn.: 1, Ferrara, Venècia, Pisa, Florència; Amsterdam,
Bordeus, Londres; Estambul, Tetuan, Alger, El Caire, Rodes, Salònica, Jerusalem
.
Antòn.: 2, Mallorca, Menorca, Eivissa; Barcelona, Girona, etc.; València, Castelló, Elx, Xàtiva, Gandia, etc.; Madrid, Toledo, Sevilla, Valladolid, Ciudad Real, Segòvia, etc.; Lisboa, Porto, Évora, etc.; Mèxic, Rio de Janeiro, Bahia, Santo Domingo, etc.
Etim.: derivat xenòfil i acollidor dels afectats per la por, per la basarda, per la persecució, per la infinita capacitat de causar horror que pot posseïr l'espècie humana. Amb components semítics llunyans i quotidians alhora, l'exònim Liorna hauria de perdurar, en la llengua catalana original dels qui marxaren i reeixiren a dur la seua esperança al bon port del recer, inscrit en les mateixes pedres que alguns segles després van servar per sempre més l'esperança escarrufada del «Nie wieder». Els qui romangueren s'acostumaren a dir Ves-te'n a Liorna! amb la idea d'enviar a mal viatge, ans, sense saber-ho, els que així deien, no podien somiar d'enviar a viatge més plaent i adelerat els que eren objecte del reny.
És l'únic cas de la llengua catalana en què el sol es pon per la banda que queda al llevant de Castella i per Mallorca s'apaga. I no caldria oblidar-ho («Ab tal dolor, que no sé hon / haja refugi 'n port del món»). En català, els colors històrics de la ciutat són tots aquells que hom troba després del darrer blau i que ja hom no els pot deixar mai més.

Enviat per Jesús de Prado Plumed de Perure Alfonso פירורי אלפונשו

3 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Increïble però cert: no havia sentit l'expressió en ma vida i estos Nadals va i mon pare diu "eixe l'enviarem a Liorna"...

Jesús ha dit...

Així que a València es diu, també, doncs? No guanyarem per a sorpreses. És carn de pregunta migjornenca (de la llista de Migjorn): ton pare, si es pot demanar, d'on és?

Vent d Cabylia ha dit...

Benissero, de la Marina, i, tot i que va viure a Barcelona durant quatre anys, quasi tot el seu bagatge lingüístic és de la comarca susdita, sobretot en qüestió d'expressions com esta.

D'altra banda, sé que a la llista de Migjorn es presentà com a expressió mallorquina i coincideix que la Marina és la comarca valenciana amb més forta presència de mallorquinismes per les repoblacions postmorisques del segle XVII, com bé han estudiat Antoni Mas o Vicent Beltran. No sé si la cosa anirà per ací o què...