neulat

No hi ha res més neulat que una neula remollida, és la imatge que sempre he tingut quan he sentit aquesta paraula. A casa es neulaven les plantes sobretot, a vegades també ho sentia dir d’alguna persona. Em pensava que era una expressió molt de casa, però veig que és comuna i té més a veure amb la boira.

NEULAR v. tr. Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d'altres accidents atmosfèrics; cast. añublar, agostar. Set espigues... primes, estèrils, neulades, Corella Obres 58. Se li pudrí el rahim, se li va neulâ el blat, Caseponce Faules 112. Oliva neulada: la que es panseix i cau de l'arbre abans d'hora (Súria). Taronja neulada: la que no arriba a madurar (Pineda). Figues neulades: figues assecades abans d'acabar de madurar (Eiv.). Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar (Sta. Col. de Q.). «Les faveres no granaran perquè s'ha neulat la flor» (Pla d'Urgell). a) ant., aplicat també a la sal: Los saliners donen fort leja sal, molt terrosa, hoc e a vegades neulada que amarga, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 84).—b) fig. aplicat a les persones: Neulat: raquític, amb aspecte de mala salut (Empordà, Garrotxa, Vic). A tu no te'n só volgut perque n'ets massa neulada, Milà Rom. 376.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia