Pluja. Olor de terra banyada a la caseta. Vesprada humida i passeig pels marges cercant-los. Cotxes que passen de tant en tant per la carretera. Les mans dels iaios que m'agarren i la bossa que es va omplint. Tornem pel camí de terra a la caseta, els posem a la gàbia amb fenoll i els guardem a la cotxera. Òbric els ulls i sóc ací, escrivint sobre els records que lentament m'han portat els caragols.
Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia
condicions
Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
divendres, 27 de febrer del 2009
caspellet
Coqueta cruixent típica de Benissa feta de farina, aigua, oli i sal, sense cap tipus de companatge. De menut pensava que la meua àvia els feia expressament per a mi, amb la pasta que sobrava de fer les altres coques de mullador i d'anxova. De major he aprés que els caspellets s'han fet tota la vida, però estic segur que, si no hagueren existit, la meua àvia els haguera inventat expressament per a mi. Encara som els dos grans menjadors de caspellets de la família.
Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia
Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia
dilluns, 16 de febrer del 2009
teleia
"Anar a la teleia" (o potser taleia, perquè no l'he trobat en cap diccionari) s'aplica a la persona que, malgrat totes les contrarietats, persevera en el treball i no el deixa fins que l'ha acabat. Seria un mot semblant a "tossuderia", però aplicat a una tasca concreta que cal acabar.
Enviat per Pep de la Baixa Segarra
Enviat per Pep de la Baixa Segarra
dimecres, 4 de febrer del 2009
torcar
Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa. I també, el derivat 'torcamans' (eixugamans).
Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua
Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua
morranguera
Rastre que queda al voltant dels llavis després de menjar -per exemple- xocolata.
Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua
Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua
feredat
Del llatí feritate ('feresa'). 1. Esgarrifança agudíssima a causa d'una por intensa o d'un esglai produït, anormalment, per la percepció sensitiva d'un ésser monstruós (físicament o psicològica), un fet terroríficament imprevist, una terrible casualitat o alguna punyent realitat de l'ànima humana que és impossible, de bestreta, d'explicar en mots plans i raonats. 2. Gran admiració involuntària barrejada d'espant. 3. Sentiment indescriptible i inevitable quan hom beslluma la lògica interna d'un fet o mecanisme extraordinari en termes negatius.
Enviat per Jeroni Maleuff de L'home que no sabia riure
Enviat per Jeroni Maleuff de L'home que no sabia riure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)