condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris f. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris f. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de març del 2009

fadrí/ina

Té dos significats, i m’agrada especialment el segon.El primer vol dir que ja ha abandonat la infantesa i està passant a l’adolescència. Moltes vegades és utilitzada pels adults per motivar als infants, que amb el pas dels anys van creixent, guanyant altura, però també maduresa. “Ja eres una xica fadrina”; “Que fadrí estàs”, etc…). A vegades és utilitzada pels propis infants per a reclamar el seu abandó de la infantesa i la seua pertanyença a un altre grup. “Jo ja soc fadrí”…Uns anys més tard, o molts anys més tard, s’aplica a qui encara no s’ha casat. És, per tant, sinònim de solter/a. El campanar de la Plaça Major de Castelló de La Plana es diu “El fadrí”, ja que no està unit a l’església, sinó separat.

Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa

festejar

Sempre l’he coneguda i utilitzada no amb el sentit de “fer festa”, sinó referint-se a dues persones que tenen relacions sentimentals estables, pas previ a la formalització del matrimoni. “El meu fill festeja en una xica forastera”; “Ja fa tres anys que festegen”, etc…Evidentment, la paraula és filla del seu temps. Avui en dia segueix utilitzant-se en el sentit estricte que acabe de citar. Per això mateix, la generalització de les relacions que no passen ni per l’altar ni pel jutjat requereix la utilització d’altres paraules…

Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa

dimecres, 4 de febrer del 2009

feredat

Del llatí feritate ('feresa'). 1. Esgarrifança agudíssima a causa d'una por intensa o d'un esglai produït, anormalment, per la percepció sensitiva d'un ésser monstruós (físicament o psicològica), un fet terroríficament imprevist, una terrible casualitat o alguna punyent realitat de l'ànima humana que és impossible, de bestreta, d'explicar en mots plans i raonats. 2. Gran admiració involuntària barrejada d'espant. 3. Sentiment indescriptible i inevitable quan hom beslluma la lògica interna d'un fet o mecanisme extraordinari en termes negatius.

Enviat per Jeroni Maleuff de L'home que no sabia riure

dilluns, 1 de desembre del 2008

facècia

Ho recordo de la meva àvia, "no m'expliquis més facècies". Històries exagerades, inventades, o distorsionades. Del llati "facetia" (facies o facere?). En castellà em trasllada directament a les "aventis" del Juan Marsé.

Enviat per Pratinsky de l'agulla, el paller i les ulleres

dijous, 27 de novembre del 2008

farcell

A casa sempre hi havíen mocadors per fer farcells o fardells. Tots del mateix color: A quadrets, i de color marró, fosc, mig fosc, mig clar i clar. Quan anàvem al poble o de viatge de vacances, sempre portàvem els farcells plens de roba, o estris de cuina. No fa més de deu anys la meva mare encara feia el seu farcell per anar de vacances amb naltros a la platja. La meva àvia el portava al cap i jo me l'imaginava com una artista de circ.

Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam

dissabte, 22 de novembre del 2008

feixiner

A casa els pares tenen llar de foc, un fet extraordinari en la vida metropolitana actual. Quantes hores no hi passava la iaia de casa sempre en el mateix racó i sempre en la mateixa cadira... El foc reuneix la família, cou alguns aliments i escalfa els cossos. I també crema troncs. Per això, normalment cap a les darreries de setembre, mons pares es fan portar dos o tres mil quilos de llenya. Arriba el camió a primera hora del matí, descarrega davant de l'entrada del pàrquing i aquí comença la meva feina (amb el meu germà, de tant en tant, com enguany): fer el feixiner. El feixiner és la construcció que aplega els troncs col·locats d'una manera més o menys harmònica. Això és, el nostre cas, aixecar tres parets de troncs (la quarta és paret de la casa) on cada fila té un sentit diferent de les adjacents, i on es manté també un cert equilibri en les mides dels troncs de cada fila. Arquitectura d'estar per casa i per fruir de la casa.

Enviat per Puigmalet del Gazophylacium

dijous, 20 de novembre del 2008

fembrilet

La mare d’una amiga meva de sempre que té tres bessons la va tornar a posar en òrbita quan el nen dels trigèmins era petit. Que algú és fembrilet vol dir que no menja gaire, que és escanyolit i poqueta cosa. Però quan sa iaia diu això de l’Esteve, també ens descobreix d’alguna manera la passió que li té. És una paraula amable, d’aquelles que han perdut l’embat d’una generació a l’altra i que diuen les iaies i les mares, però que ja no diuen les filles ni les nétes.

Enviat per Teresa Tort

dissabte, 15 de novembre del 2008

foraster

M'estic molt de fer servir la primera persona del plural a la babalà. La primera persona del plural fa esvarar massa sovint la gent dins de paraules hòrrides per cacofòniques: entropia, endogàmia, xenofòbia. La seua nissaga hel·lènica no les fa més simpàtiques, aqueixes paraules. Com per l'èmfasi, que en parlava el poeta, per la primera persona del plural s'han perdut -i es perden- freqüentment els indígenes. No conec, però, ningú que no siga indígena d'algun lloc, inevitablement o per tria. Puix que jo conec molt bé les meues cartes de naturalesa, sé que cap ni una porten el segell de la llengua catalana. Als països del bon dia, jo sóc un foraster feliç i no vullc ser una altra cosa. Conec a bastament la reputació dels forasters dins de bona cosa d'aqueixos països: "forasters ne vindran que de casa mos trauran". Ja se sap: "A la gallina forastera tots la piquen". El foraster de vocació demana només que el deixen mirar, que el deixen prendre apunts. Si se'ls fa simpàtic i de bona criança, el foraster deixarà que hom l'invite, però no n'exigirà res. Ell no ha vingut a fer lliçons. Si de cas, a rebre'n. El foraster es deu reclamar ciutadà de la República Universal de la Curiositat. Per això, si fos el cas que calguera triar una paraula primera per a un Diccionari universal de l'afecte envers la llengua catalana, el foraster demanaria no deixar de ser, respectuosament, "foraster" i per la efa de "foraster" hauria de començar el seu diccionari afectuós i respectuós de la llengua catalana (explicada als forasters).

Enviat per Jesús de Prado Plumed de Perure Alfonso פירורי אלפונשו

dijous, 13 de novembre del 2008

flobiol

Flobiol i flabiol no volen dir el mateix. Flabiol és sec, normatiu, higiènic. És el nom de l'instrument i prou. Flobiol, en canvi, és com l'anomena mon avi. És com l'anomena la gent gran de la Garrotxa. Del flabiol n'esperes una interpretació; del flobiol, una commoció. El flobiol era l'instrument dels pastors, dels vells músics sense solfa. El flabiol és pretensiós, el flobiol és humil. Quan toques el flabiol fas música. Quan toques el flobiol, et fons en la música, la gent, les muntanyes, la història...

Enviat per Jordi de La Xabeba