Calent com un torró; es diu d'una cosa ben calfada. Ara que fa fred, i que estem passant un hivern com ja ens havíem oblidat, sempre penso en que em trobe escalfadeta com un torronet quan sóc al llit o a casa al costat de la calefacció o sota un abric o un jersei ben gruixut. Així és com he escoltat sempre a casa quan la cuina econòmica anava a tot drap o el braser era encés: Quina caloreta; estem com a torronets.
Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam
condicions
Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris t. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris t. Mostrar tots els missatges
dilluns, 16 de març del 2009
dilluns, 16 de febrer del 2009
teleia
"Anar a la teleia" (o potser taleia, perquè no l'he trobat en cap diccionari) s'aplica a la persona que, malgrat totes les contrarietats, persevera en el treball i no el deixa fins que l'ha acabat. Seria un mot semblant a "tossuderia", però aplicat a una tasca concreta que cal acabar.
Enviat per Pep de la Baixa Segarra
Enviat per Pep de la Baixa Segarra
dimecres, 4 de febrer del 2009
torcar
Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa. I també, el derivat 'torcamans' (eixugamans).
Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua
Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua
dijous, 18 de desembre del 2008
trobar a faltar
Aquesta és una l'expressió bonica (enyorar m'agrada menys) i evidentment té un significat especial per a tothom. És un sentiment primitiu, bàsic, contradictori de vegades. Si tu has estimat molt, moltíssim , trobes a faltar amb la mateixa intensitat. Per aixó, potser, jo trobe a faltar cada día la meua mare, va anar-se molt prompte, massa. Però aquest és l'únic sentiment que em fa sentir be, quan la trobe a faltar crec que la tinc més a prop, si jo la recorde i la trobe a faltar ella no se n'anirà del tot.......això pense....que mai se n'anirà del tot.
Enviat per Paqui C C
Enviat per Paqui C C
diumenge, 14 de desembre del 2008
trellat
Per definir este concepte s'ha de tindre molt d'ell, per no enganyar-se, o, la pròpia definició, deixarà de tindre'n. Sense dubte, quan dius o fas alguna cosa ben feta, en tens. Quan dius o fas una destrosa o animalada, no en tens. Moltes expresions ens venen al cap amb esta paraula, les hem sentit moltes vegades. Supose que es diuen tant perquè este món la troba a faltar. Personalment, quan faig alguna cosa, només espere que tinga trellat.
Enviat per Trellat
Enviat per Trellat
diumenge, 23 de novembre del 2008
tòfol(a)
Molts catalans fan servir la paraula castellana "gilipollas" perquè no saben trobar-ne un equivalent en català, però existeix. Un tòfol és, alhora, un ximple, un torracollons, un perepunyetes, un babau. A Igualada es fa servir molt i ni el Buenafuente va aconseguir foragitar-lo.
Enviat per Igualadí
Enviat per Igualadí
divendres, 21 de novembre del 2008
tuso
"Fer un tuso" Acció de tusar, és a dir, ajuntar el fronts.
Enviat per Jaume Ortí de Temps d'incertesa (com tots)
Enviat per Jaume Ortí de Temps d'incertesa (com tots)
dijous, 20 de novembre del 2008
terrat
un sol cegador, una escalfor que surt del terra, un lleu olor a claveguera de les boneres, el cim de la casa, el lloc on volen els llençols escampant olor de sabó i lleixiu, l’espai privat dels jocs, agulles d’estendre rovellades, un colom mort, la ciutat a vista d’ocell, el camp de proves dels avions de paper ...
Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia
Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia
dijous, 13 de novembre del 2008
tren
Parar la música i mantindre els auriculars a les orelles per saber el que s'estan dient la parella del darrere. Treure un llibre i a la segona pàgina adormir-se. Arreglar-se el monyo buscant-se el reflexe en el vidre, a fora hi ha camps d'oliveres. Joia perquè arribo, tristor perquè marxo. I paisatge, molts paisatges i eixe campanar tan alt.
Enviat per Dani Monfort d'El cadafal
Enviat per Dani Monfort d'El cadafal
tapanta
La paraula te temperatura, la del fred de l'hivern, d'aire cru i d'una lleugeresa blava; i olor, la del ferro colat escalfat pel foc i les espurnes i la pell de les castanyes socarrimant-se, d'una dona que en feia al carrer. Perquè en les nits d'hivern, ma mare entrava i ens ajustava la tapanta en el llit per a que no passarem fred, i ens deixava en aquell país on el fred és càlid, com les seues mans.
Aquesta paraula és un localisme que està viu a Castelló (i que apareix al DCVB). La nostra és una llengua fràgil de localismes, però tots els afectes són localistes.
Enviat per Ferran Archilés, Castelló de la Plana-València
Aquesta paraula és un localisme que està viu a Castelló (i que apareix al DCVB). La nostra és una llengua fràgil de localismes, però tots els afectes són localistes.
Enviat per Ferran Archilés, Castelló de la Plana-València
Subscriure's a:
Missatges (Atom)