condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris a. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris a. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 de gener del 2009

a poqueta nit

Expressió temporal derivada de la més general a boca nit o a boqueta de nit, utilitzada per referir-se al moment en què el dia comença a enfosquir-se. S'utilitza en els mateixos contextos que l'horabaixa mallorquina.

Enviat per Dèlia Amorós d'Escrits d'urgència

dissabte, 29 de novembre del 2008

arabogues

Quan Jaume I pujava la costera de Morella per primera vegada en la seua vida va conèixer el fenomen metereològic característic dels Ports, les arabogues. Tant li deuria marcar que ho dictà en la seua crònica. Les arabogues serien la mescla perfecta d'aigua, neu i vent en la seua corresponent dosi per fer fred, molt de fred. Més que altres coses, a dia d'avui les arabogues són un símbol d'unió de la porció de terra dels valencians freda i a estones gèlida. Quan se'ns demana alguna paraula típica de la zona que sone estranya a les seues orelles mal avesades sovint els amollem arabogues, per senzillament aterrar-los amb l'explicació.

Enviat per Dani Monfort d'El cadafal

dijous, 20 de novembre del 2008

abecé

alfabet:
1) el primer cartell o plana que aprenen els qui volen aprendre de llegir, i que conté únicament l'alfabet
2) els primers rudiments d'una ciència o d'una art

A-be-cé (Vic)
A-be-cé,la pastera ja la sé;
si hi ha pa, me'l menjaré;
si hi ha coca, per la boca;
si la mare m'hi atrapa
fugiré com una rata;
si el pare no m'hi vol,
fugiré com un cargol

(Lofriu de l'Empordà)
A-bé-cé,la pastera ja la sé;
si hi ha pa, me'l menjaré;
si hi ha coca, també;
si hi ha pa rosegós
el donaré an es gos;
si hi ha pa rosegat
el donaré an es gat

(Pollença)
A-be-cé,la pastera ja la sé;
si hi ha coca, per la boca;
si hi ha peix, per lo mateix;
si mon pare m'hi atrapa
fugiré com una rata;
si mumare m'hi afina
fugiré com una espira;
si mon pare m'hi enclou
fugiré com un mussol

Enviat per x de L'hidroavió apagafocs

a

Sempre que deia 'a', em responien:
-'a'? La lletra de l'ase!
Supòs que jo devia voler dir 'Ah!': una manera habitual de declarar-meassabentada. És a causa d'això que la resposta de l'ase encara m'admira. Més gran vaig descobrir que A, a banda de ser la primera lletrade l'alfabet i una preposició, també era una contracció d'ase. Està ben documentat (DCVB). Moc de gall d'índia, nas de bec d'àguila, frontet de cípia,oranells d'à. (G.Roca)
a) Paret d'esquena d'à: paret que no té plana la cara de damunt, sinó que forma coster a cada banda, per l'estil d'una esquena d'ase (Mall)
b) Garrova costella d'à: casta de garrova que forma certa voltadura consemblant a una costella d'ase (Mall)
c) Perdre s'à i ses magranes: perdre la tramuntana de vista, perdre el quest, romandre desorientat
d) Pebre d'à: planta (Mall)

Enviat per x de L'hidroavió apagafocs

dijous, 13 de novembre del 2008

alís, alisa

1. Pa àzim, sense llevat
2. Figa que comença a agrejar i a esser blana
3. Melancòlic, que no té delit. "Anar alís" o "estar alís": estar com atristot, sense rialles ni gana de rallar gaire (Mall., Men., Eiv.)
LOC. Estar més alís que un que ha venut a espera

Enviat per x de L'hidroavió apagafocs

dimecres, 12 de novembre del 2008

argilaga

quan era xicoteta i pujàvem al poble a collir cireres, mon tio em deia sempre que havia netejat el camp d'argilagues perquè jo no prenguera mal. Era un home molt alt i molt fort i feia una miqueta de por, però que traguera les argilagues per mi em pareixia una cosa molt dolça, quasi tan dolça com la seua manera de pronunciar la paraula, amb una g preciosa que a mi no m'ix.

Enviat per Maria d' El meu país d'Itàlia