No hi ha res més neulat que una neula remollida, és la imatge que sempre he tingut quan he sentit aquesta paraula. A casa es neulaven les plantes sobretot, a vegades també ho sentia dir d’alguna persona. Em pensava que era una expressió molt de casa, però veig que és comuna i té més a veure amb la boira.
NEULAR v. tr. Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d'altres accidents atmosfèrics; cast. añublar, agostar. Set espigues... primes, estèrils, neulades, Corella Obres 58. Se li pudrí el rahim, se li va neulâ el blat, Caseponce Faules 112. Oliva neulada: la que es panseix i cau de l'arbre abans d'hora (Súria). Taronja neulada: la que no arriba a madurar (Pineda). Figues neulades: figues assecades abans d'acabar de madurar (Eiv.). Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar (Sta. Col. de Q.). «Les faveres no granaran perquè s'ha neulat la flor» (Pla d'Urgell). a) ant., aplicat també a la sal: Los saliners donen fort leja sal, molt terrosa, hoc e a vegades neulada que amarga, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 84).—b) fig. aplicat a les persones: Neulat: raquític, amb aspecte de mala salut (Empordà, Garrotxa, Vic). A tu no te'n só volgut perque n'ets massa neulada, Milà Rom. 376.
Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia
condicions
Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris n. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris n. Mostrar tots els missatges
dilluns, 5 de gener del 2009
dijous, 18 de desembre del 2008
nadir
Nadir, atzucac, són paraules eufòniques, boniques, com altres amb a, u, i, gaudi. però nadir, com kamtchatka, també és un nom/lloc per a resistir. quan t. es va quedar embarassada tot va començar a anar molt malament. cinc anys desprès nadir i t. van marxar ben lluny i d’això ja fa quinze anys. però nadir encara és un nom/lloc per a resistir.
Enviat per Kat
Enviat per Kat
dissabte, 15 de novembre del 2008
navegar
Hi havia un temps en què el vaixell Anita transportava homes i dones per l'Ebre. Les barcasses unien Sant Jaume i la Cava i comunicaven Miravet amb la resta de la terra. Baixaven els llaüts de l'Aragó, portant els seus càntics de treball. No hi havia nuclears a Ascó i el riu no era radioactiu. Baixava cabal arreu, car no s'havien fet transvasaments impúdics. Vapors, barcasses i llaüts han estat engolits pel pas dels temps, i ara només navegacions menudes poden superar l'enclusa de Xerta. És el progrés!
Enviat per Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques
Enviat per Emigdi Subirats i Sebastià. Lletres ebrenques
Subscriure's a:
Missatges (Atom)