Recipient tancat, generalment de terrissa, amb una obertura petita i estreta, destinat a guardar-hi els diners. Possiblement la forma més antiga i originària és lladriola,( de lladre?) que ha quedat restringida al català de Mallorca i d'Eivissa, a l'igual que a Xixona.Si vidriola ve de vidre, quina seguretat tenen? Seria algo així com el cotxe dels picapedra...
Enviat per Álvaro Pérez de Les argilagues també floreixen
condicions
Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris v. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris v. Mostrar tots els missatges
dimarts, 10 de març del 2009
dimarts, 2 de desembre del 2008
voliaina
Voliaina té la gràcia -almenys per a mi i la meva família- de simbolitzar, al mateix temps, intempèrie i aixopluc. M'explico: les voliaines poden ser de neu o de foc, de manera que un dia molt cru d'hivern hi ha les voliaines de neu que van caient a fora, a la intempèrie i, dins de casa, unes voliaines de foc (guspires) s'enfilen xemeneia amunt (a voltes surten per la xemeneia i es troben, totes dues menes de voliaina, i es barregen sota el cel gris). És una paraula que només dir-la ja em fa estremir; de fred i de calidesa de la llar.
Enviat per Ramon Erra d'El camp de l'Erra
Enviat per Ramon Erra d'El camp de l'Erra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)