Quan la vaig sentir per primera vegada, tenia uns deu anys i eixia sol del poble per primera vegada en la vida per anar a l'Institut d'Albaida. Allà quan ficaves la pota, quan demostraves que no estaves a l'alçada de les circumstàncies, et deien "balòstia", amb la o molt molt oberta, i t'espantaves de veritat. Al principi em feia molta por, aquesta paraula, però a poc a poc vaig anar assumint-la com a meua. Més tard vaig descobrir que possiblement venia d'una paraula grega que sona exactament igual i que fa referència a la flor del magraner bord. Nosaltres li diem badoc, a aquesta flor tan peculiar. Ara és una de les meues paraules preferides, sobretot quan algú la pronuncia amb aquell accent profund i sonor d'Albaida i em retorna un bri de la màgia de la infantesa.
Enviat per Joan Olivares
condicions
Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada