Cadascú s'enfada a la seua manera; supose que per això els pobles tenim moltes maneres diferents d'enfadar-nos, d'expressar molèstia respecte a l'actitud d'un altre, i els verbs relacionats amb això varien de comarca en comarca. Per La Font d'En Carròs si una autoritat s'enfada amb un xiquet existeix el verb "marmolar". Originalment es referiria a algun tipus de renec en veu baixa, perquè l'origen segons el Diccionari Català-Valencià-Balear és el mateix que el verb murmurar. En tot cas, ara els pares o els mestres o les persones majors marmolen als xiquets quan fan una cosa mal feta. Es dóna la curiositat que a la Vila Joiosa el verb utilitzat per quan un pare o un mestre esbronca o s'enfada amb un xiquet és el "funyar", que té origen en el "refunfunyar".
Enviat per Marta Insa de Marta Insa. Apunts diaris
condicions
Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
aquest verb surt a les cròniques de Jaume I, al principi de tot! Ho recordo perquè me les vaig llegir quan encara era a primària i, per descomptat, no sabia què volia dir marmolar. Vaig arribar a creure que era un personatge o...? XD
Bon apunt!
A Sueca, el meu poble, eixe verb s'usa amb naturalitat amb el sentit de recriminar a algú una cosa mal feta. Per exemple: "Hui el mestre m'ha marmolat per no haver fet els deures". M'estranya que hi haja gent que no el conega sent tan natural com ho és per a mi.
A Tavernes de la Valldigna i comarca s'utilitza únicament este verb per reprendre sobretot a xiquets
Murmurar? A Gandia parlar en veu baixa es xiuxiuejar, i renyar efectivament es marmolar
Publica un comentari a l'entrada