condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com

dilluns, 29 de desembre del 2008

marmolar

Cadascú s'enfada a la seua manera; supose que per això els pobles tenim moltes maneres diferents d'enfadar-nos, d'expressar molèstia respecte a l'actitud d'un altre, i els verbs relacionats amb això varien de comarca en comarca. Per La Font d'En Carròs si una autoritat s'enfada amb un xiquet existeix el verb "marmolar". Originalment es referiria a algun tipus de renec en veu baixa, perquè l'origen segons el Diccionari Català-Valencià-Balear és el mateix que el verb murmurar. En tot cas, ara els pares o els mestres o les persones majors marmolen als xiquets quan fan una cosa mal feta. Es dóna la curiositat que a la Vila Joiosa el verb utilitzat per quan un pare o un mestre esbronca o s'enfada amb un xiquet és el "funyar", que té origen en el "refunfunyar".

Enviat per Marta Insa de Marta Insa. Apunts diaris

4 comentaris:

Josep M. ha dit...

aquest verb surt a les cròniques de Jaume I, al principi de tot! Ho recordo perquè me les vaig llegir quan encara era a primària i, per descomptat, no sabia què volia dir marmolar. Vaig arribar a creure que era un personatge o...? XD

Bon apunt!

Anònim ha dit...

A Sueca, el meu poble, eixe verb s'usa amb naturalitat amb el sentit de recriminar a algú una cosa mal feta. Per exemple: "Hui el mestre m'ha marmolat per no haver fet els deures". M'estranya que hi haja gent que no el conega sent tan natural com ho és per a mi.

Anònim ha dit...

A Tavernes de la Valldigna i comarca s'utilitza únicament este verb per reprendre sobretot a xiquets

Sara ha dit...

Murmurar? A Gandia parlar en veu baixa es xiuxiuejar, i renyar efectivament es marmolar