M'agradava escoltar-la de boca de mon pare quan era xiquet i em duia al camp amb ell. Sabia el que suposava per un llaurador vore el camp amb saó, als pocs dies de regar-lo o després d'una pluja abundant. Saó anava de la boca de mon pare a la de mon iaio i jo els mirava feliç o crec recordar que era feliç. Anys després vaig descobrir l'existència d'una revista cultural d'inspiració cristiana en valencià que ja porta molts anys al carrer... i fins hui.
Enviat per La soca
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada