L´havia d´omplir en la mesura correcta per estar còmoda tots els dies del campament.No havia d´escatimar les tiges seques ni posar-ne de més. Olor i crec-crec de la palla des del moment que l´agafava a cal pagès i totes les nits en les que hi dormiria toveta. La va fer la mare, d´un cotó gruixut i amb una llarga cremallera. Nits d´estiu que queden lluny. Voleu dir que encara se´n fan servir de màrfegues?
Enviat per Montserrat de Marçal Kottler Queralt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada