Recipient tancat, generalment de terrissa, amb una obertura petita i estreta, destinat a guardar-hi els diners. Possiblement la forma més antiga i originària és lladriola,( de lladre?) que ha quedat restringida al català de Mallorca i d'Eivissa, a l'igual que a Xixona.Si vidriola ve de vidre, quina seguretat tenen? Seria algo així com el cotxe dels picapedra...
Enviat per Álvaro Pérez de Les argilagues també floreixen
condicions
Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Jo que de petita li deia vidiriola, ho vaig canviar per guardiola perque a la tele ho deien així i em pensava que "lo" meu era incorrecte...com moixó que semblava que només es podia dir ocell...
a l'ebre també diem vidriola!
A Ontinyent s'ha dit sempre vidriola. És una paraula que em porta molts bons records i que reivindique amorosament.
Publica un comentari a l'entrada