"Anar a la teleia" (o potser taleia, perquè no l'he trobat en cap diccionari) s'aplica a la persona que, malgrat totes les contrarietats, persevera en el treball i no el deixa fins que l'ha acabat. Seria un mot semblant a "tossuderia", però aplicat a una tasca concreta que cal acabar.
Enviat per Pep de la Baixa Segarra
condicions
Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
S'escriu "taleia". Supose que l'autor parla català oriental i per això no diferencia les a/e àtones.
Segons el DIEC:
1 f. Ocupació, treball, etc., en què hom esmerça assíduament, sol·lícitament, la seva activitat.
2 f. Dèria .
Segons el DCVB:
TALEIA f.
Ocupació o activitat fixa, assídua, que absorbeix l'atenció; dèria, idea fixa, insistent (or.); cast. tarea, obsesión. «Hem d'anar per la taleia»: hem de fer la feina que cal, l'obligació. Tenir una taleia: tenir una idea fixa, una dèria. «Té molta taleia de treballar»: té moltes ganes de treballar. "Tu no més tens una taleya, y els demés que es componguin", Vilanova Obres, xi, 13. "S'esbravin a llegir els que encara tinguin la taleia de saber què passa pel món", Rusiñol Illa 174.
Etimologia: probablement del cast. "tarea", modificat potser per analogia de "talaia" o de "atalaiar".
Publica un comentari a l'entrada