arabogues

Quan Jaume I pujava la costera de Morella per primera vegada en la seua vida va conèixer el fenomen metereològic característic dels Ports, les arabogues. Tant li deuria marcar que ho dictà en la seua crònica. Les arabogues serien la mescla perfecta d'aigua, neu i vent en la seua corresponent dosi per fer fred, molt de fred. Més que altres coses, a dia d'avui les arabogues són un símbol d'unió de la porció de terra dels valencians freda i a estones gèlida. Quan se'ns demana alguna paraula típica de la zona que sone estranya a les seues orelles mal avesades sovint els amollem arabogues, per senzillament aterrar-los amb l'explicació.

Enviat per Dani Monfort d'El cadafal

esparpillar

De petita vaig perdre una arracada a l’hort i em vaig passar la tarda esparpillant les herbotes que creixien davall dels tarongers, més enllà dels rosers que ma mare i mon iaio cuidaven en complicitat. No la vaig poder trobar de cap manera. Esparpillar -segons el diccionari Alcover, que és el fruit d’un Déu omnipresent a qui no se li escapava res- significa també remoure una cosa esbullant-la, escampant-la, fent-la menys compacta. Quan vaig començar a treballar, lluny del poble i de les herbes, vaig aprofitar aquest verb per referir-me a l’acció que es fa amb els fulls abans de carregar la fotocopiadora. Les meves companyes de la feina diuen que tenim etiquetes per a tot al meu poble i, probablement, tenen bastant de raó.

Enviat per Teresa Tort

renadiu

Quan era petit, mon pare em va assenyalar unes mates i em va dir: "mira, mos ha eixit el favar de renadiu". Havia nascut de les llavors de l'any anterior, sense que ningú se'n cuidara. Fa poc vaig fer una escultura al meu poble per commemorar la Batalla d'Almansa. Hi vaig posar: 300 anys de renadiu, referit als tres-cents anys que la nostra llengua i la nostra cultura havien aconseguit sobreviure sense el conreu necessari. L'obra es diu "La pedra de Basset", i es pot visitar al palau del marqués de sant Josep d'Otos, al País Valencià.

Enviat per Joan Olivares

cadernera

el meu avi en tenia una, amb el cap tan vermell com les seves clavellines. Tres espècies ja extingides: les caderneres, els clavells, els avis.

Enviat per allau de The Daily Avalanche

farcell

A casa sempre hi havíen mocadors per fer farcells o fardells. Tots del mateix color: A quadrets, i de color marró, fosc, mig fosc, mig clar i clar. Quan anàvem al poble o de viatge de vacances, sempre portàvem els farcells plens de roba, o estris de cuina. No fa més de deu anys la meva mare encara feia el seu farcell per anar de vacances amb naltros a la platja. La meva àvia el portava al cap i jo me l'imaginava com una artista de circ.

Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam

mamar

Alletar. Manera natural d'alimentar els mamífers -les mamíferes- a les seues cries. Contacte íntim que no només proporciona aliment sino també calor, seguretat, afecte, coses totes necessàries per a poder créixer en salut. Moments de felicitat i plenitud tant per al fill que mama com per a la mare que li dona de mamar. Una de les experiències més gratificants que m'ha donat la vida i que aconselle que cap mare es perda. La seua etimologia deriva, de segur, de la simbiosi de les paraules MAre + estiMAR

Enviat per kirikú del bloc de kirikú

dròpol/dròpola

(de l'anglès: to drop, deixar caure) Va deixar caure els braços i no els va tornar a alçar per pura mandra.

Enviat per allau de The Daily Avalanche

comicis

Monòlegs còmics que actualment fan els candidats per tal de guanyar unes eleccions polítiques.

Enviat per Sadurní Vergés de Distopies

marjal

Entre la terra i l'aigua. Al llarg dels segles, espai sobre el que planava el perill de pestilència, ara en forma d'especulació. Espai liminar de la terra que es fa molla (els aiguamolls, altra paraula bellíssima, que oscil.la pel seu camp semàntic), que vol fer-se aigua; espai on l'aigua s'endinsa en la terra i la comboia. Terra de sèquies, de terres negres i bones a la Plana de Castelló. Estius i diumenges d'arròs amb ànec i alqueries. Paradís de modesta exhuberànica de l'imaginari local. Terra de sainets, en tots els sentits de la paraula.

Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València

esmussar

Amb emoció passeja el clarió sobre la pissarra. Quan menys ho esperem, rellisca en l'encerat i ens esmussa, provocant-nos eixa mescla entre dolor i plaer que ens aborrona i ens fa tancar els ulls.

Enviat per Robin de la Murta (des de l'Horta Sud i lligat a la Ribera Alta del Xúquer)

encalada

Sembla que la pilota ha guanyat en decisió i ha preferit contradir els desitjos dels xiquets. Cansada de ser colpejada per tots, ha volgut gaudir d'un descans merescut bressolant-se en la branca més alta. Al mateix temps, i uns quants metres més avall, un xiquet menut i pigat busca el seu germà major perquè li ajude a recuperar la pilota encalada.

Enviat per Robin de la Murta (des de l'Horta Sud i lligat a la Ribera Alta del Xúquer)

romanços

Volia explicar-li-ho, jo era menut, em faltaven paraules, hauria de justificar-me, intentava fer un discurs comprensible... Però ma iaia tenia eixa facilitat que aporta l'experiència per a resumir els fets i em deia: "fill meu, deixa't de romanços i a posa't a fer la feina".

Enviat per Robin de la Murta (des de l'Horta Sud i lligat a la Ribera Alta del Xúquer)

doblers

Referent als diners, calers... I amb àmplies accepcions al grandíssim Diccionari català-valencià-balear. Mot descobert en les meves diverses, i mai no prou nombroses lectures, d’autors de la Catalunya insular (Baltasar Porcel, Miquel Àngel Riera, Carme Riera, Biel Mesquida, Maria Antònia Oliver...)

Enviat per Pere Meroño

desllunat

Cel-obert. El vaig sentir, per primer cop, de la boca del Josep Francesc Sanç, el gran Quico Sanç de Vinaròs, històric del PSAN, treballador de la fàbrica de Ciments a Alcanar, i membre de la Coordinadora Obrera Sindical-COS, únic sindicat independentista i d’àmbit Països Catalans. Desllunat, des del primer moment, m’enlluernà per la seva sonoritat i el munt de possibilitats que obrien en la meva ment eminentment imaginativa i badoca.

Enviat per Pere Meroño

lluna plena

S'abraça al mar sense tocar-ne cap engruna

Enviat per Roser Caño

xiuxiueig

A cau d'orella, potser, so suau fet carícia, portador de missatges suggerents.

Enviat per Carme Magem

germà

--"Apa, com a bons germans!"Després de qualsevol enrabiada tan colossal com pòtola, que evoquessin en mi la fraternitat amb aquesta frase màgica em duia immediatament a coresponsabilitzar-me, de sobte cofoi i serè, d'honorar aquest manament. Oblidem el passat, que et perdono i fem les coses bé. Una llum que et surt de dins quan et sents bon minyonet; fa de bon tastar.

Enviat per Tonet de Bel•la Txao

girada

"Trencar la girada" a una persona vol dir contrariar-la i molestar-la quan més mal li pot fer, quan no s'esperava que es trobaria amb insensibilitats o burles; és una de les coses que quasi mai no he volgut fer conscientment a les persones que m'envolten, i de què mai m'he sentit content després de cinc segons de fer-ho.

Enviat per Tonet de Bel•la Txao

escarnir

--"No m'escarneixis!"No queia mai la plantufada, però aquest advertiment sempre era prou estrident. Entremaliats, forçàvem i forçàvem ganyotes, irreverències i trapelleries fins que la iaia perdia la paciència, aquella cosa que abans es gastava menys i millor.

Enviat per Tonet de Bel•la Txao

prenda

Ma iaia Pepa que es va morir el 1949, la utilitzava sempre com una paraula carinyosa. A mi en sonava molt be.

Enviat per Josep Cid Ginovart de Tortosa