Estar Gildo.
Es diu, amb to d'admiració palesa i en veu més aviat alta (recordem que a la capital de la Plana les frases s'acaben amb una elevació de l'entonació o remarca èmfàtica) quan algú (majoritàriament de gènere masculí) es creua amb algú (així mateix, de manera majoritària, de gènere masculí) que té un excel.lent aspecte físic. No cal ni dir que això explica la masculinització del nom del persontage protagonitzat per la dona més sexy (fins l'adveniment d'Ava Gardner) de la història del cinema de la primera meitat del segle XX. Pel.lícula, altrament, injustament recordada per la pèssima bufetada del pèssim Glenn Ford.
Cal retindre, doncs, l'impacte de la Hayworth al Castelló de la postguerra.
Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Absolutament d'acord amb la categorització d'ambdues senyores esmentades, no tant respecte a limitar la seva vigència a la primera meitat del segle passat.
Ara bé, no sé com em sentiría de sentir-me dir GILDO...
Ei, a Castelló i més cap al sud, bandarra. Això d'estar gildo (o gilda) també es diu per terres de la Marina...
Vicent té raó, jo ho he escoltat per baix, encara que a les "comarques apitxades", d'on sóc, no...
Salut!
Quin bloc més fantàstic!
No et coneixia.
Et seguiré!
Al nord de l'Ebre també ho diem, eh!
No ho havia sentit mai (no dec estar prou gildo o potser visc massa al nord) i és una expressió fantàstica. Gràcies!
Em sembla que l'impacte de la Hayworth vaig ser molt fort a totes les terres que patien als clerical-feixistes...
Hosti, que curiós! I com ho pronuncieu: gildo o guildo?
La meva avia sempre ho ha dit, ella és de Barcelona (Gràcia). Però en el seu cas vindria a voler dir el xicot d'algú, especialment si fa poc de la relació. Exemple: Com es deia el gildo aquell que acompanyava la Rosa? (frase realment escoltada).
És una expressió que m'agrada molt.
Publica un comentari a l'entrada