diccionari afectiu de la llengua catalana

Gildo

2009-06-08T13:18:00.003+02:00

Estar Gildo.
Es diu, amb to d'admiració palesa i en veu més aviat alta (recordem que a la capital de la Plana les frases s'acaben amb una elevació de l'entonació o remarca èmfàtica) quan algú (majoritàriament de gènere masculí) es creua amb algú (així mateix, de manera majoritària, de gènere masculí) que té un excel.lent aspecte físic. No cal ni dir que això explica la masculinització del nom del persontage protagonitzat per la dona més sexy (fins l'adveniment d'Ava Gardner) de la història del cinema de la primera meitat del segle XX. Pel.lícula, altrament, injustament recordada per la pèssima bufetada del pèssim Glenn Ford.
Cal retindre, doncs, l'impacte de la Hayworth al Castelló de la postguerra.

Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València

casualitat

2009-06-02T15:18:00.001+02:00

Benvinguts a un món on tot serà possible.
A colps s'aprén. I resten consells de pes. Hem de viure pensant en el present, perquè el futur és un castell en l'aire. Pensar en el que serem il·lusiona, però és un miratge. Tempta l'esperança d'un demà millor, tot i que més anima un present profitós.
La casualitat fa i desfa, però més desfà la previsió. Quan no ho esperes, trobes la gent més especial, com bé la millor amiga que mai no has tingut o els millors xics amb qui mai no has estat. En canvi, quan busques res, no ho trobes pas, o fins i tot ho fots.
Comptat i debatut, viure la quotidianitat i planejar com menys millor són dues maneres d'aferrar-se a la vida sense maquillatges. Sense tacar-nos amb la desesperació, sense ofegar-nos en la tristesa, sense ofenses, sense mentides. Al cap i a la fi, nosaltres som allò més important.

Enviat per Jordi Velert de bategant

piquiponada

2009-06-02T15:15:00.001+02:00

El terme penso que el và "cuinar" Marius Serra, i fà referència a un alcalde de la Barcelona de preguerra civil (Juan Pich i Pon), i que tenia un repertori capaç de fer envermellir el recordat alcalde Clos. Sembla que es va presentar al càrrec amb tres "solucions" als problemes de la ciutat: Ministración, Ministración, Ministración. Era capaç de parlar de les guerres "anglo-britaniques" i "nipo-japoneses" sense que se li torcés la expressió, o de racionar el que fos a petites "diocesis".

Enviat per Jordi Prat

encís

2009-05-04T14:36:00.001+02:00

És a un alberg, en primavera. Li parlen de quelcom anomenat encís, però no sap què vol dir.
Algú que li agrada molt s'interessa per ell. Li fa l'ullet i li frega com sense voler. Quan es fa fosc, a espai, es llança. Tot i que està nerviós, es deixa endur. Obliden que són a un llit compartit. Dorm abraçat al seu cos, escoltant els batecs del cor.
En despertar troba eixos ulls color mel i se n'adona que no ha estat un somni. Si de cas, ha estat un somni fet realitat. Parlen, i cada paraula que ix per la seua boca es clava ben fonda al cor. Les llàgrimes són eixugades pels besos, i els cossos nuus enlluernen la nit.
El comiat s'acosta, i toca confessar-ho. Mai no li han tractat amb tanta tendresa. Mai no s'ha sentit tan bé. Veu com el tren se'n torna a Barcelona. Intueix que prompte ell també hi apujarà.
De tornada pensa que ja sap què és l'encís, i somriu mirant l'horitzó.

Enviat per Jordi Velert de bategant

brúfol

2009-04-30T10:32:00.001+02:00

A l’hort que teníem al costat de casa s’hi criaven els gats a cabassos. Hi vivia una de les set germanes de mon iaio a qui li encantava tenir ramats de gats perseguint-se els uns als altres tot el dia, furgant pels amagatalls, maulant amb una tristesa encomanadissa i caçant tot el que es movia. Eren sempre gats brúfols. Ni sabien què era una carantoina ni, per tant, en demanaven. I fugien dels nens del carrer com de l’aigua, perquè n’hi havia que tenien tirada a fer-hi punteria amb la fona.
Al poble també s’estilava molt parlar de les persones brúfoles, que no busquen mai companyia ni conversa. Ara diríem que són asocials o bé que no tenen empatia. Però brúfol és un mot que ens atansa als nostres orígens i que ens parla una miqueta de la nostra forma de viure.

Enviat per Teresa Tort

enforrellar

2009-04-24T09:20:00.000+02:00

Sempre m'ha agradat tindre ben segura la porta d'entrada a casa, amb la clau rodada o el pestell tirat. Em dóna tranquil·litat haver "tancat amb forrellat". Ara bé, fa uns anys vaig canviar de poble de residència i em vaig trobar que ací la qüestió de la seguretat l'han elevada de categoria. Sembla que han considerat que una acció tan important era mereixedora d'un verb propi i no sols d'una vulgar perífrasi. D'eixa manera, ací és habitual "enforrellar". El nom en si ja és un exemple de contundència... com que ara em sent més segur a casa.

Robin de la Murta, un empelt de la Ribera Alta en terres de l'Horta Sud

endiumenjar

2009-04-05T20:07:00.001+02:00

Endiumenjar (Endiumenjat). Vestir-se amb la millor roba de la que es disposa. Precisament el contrari del que representa avui, de fet ja el divendres comencem a endiumenjar, és a dir, que canviem els vestits formals per el casual ware.No deixa de ser curiós que el canvi d'hàbits ens hagi arribat d'Amèrica, on sembla que s'endiumengen (en l'accepció antiga del terme) per assistir als oficis dels seus variats cultes religiosos.

Enviat per Jordi Prat.

dotorejar

2009-04-01T08:30:00.000+02:00

De menut, segons ma mare, sempre estava "dotorejant-li-ho tot": obria les portes, mirava dins dels armaris, furgava als calaixos... No sé ben bé ni què cercava. Supose que no era res que m'importara en realitat, sinó que ho feia simplement pel plaer que suposava descobrir alguna cosa ignota o prohibida. De fet, és un verb ideal per explicar el que fem molts quan cerquem a internet: dotoregem d'ací allà pel simple gust de conéixer coses noves.

Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia

matxutxo/a

2009-03-31T09:16:00.003+02:00

Això de ser sinònim ha de ser un treball difícil, perquè no aconsegueixen mai equiparar-se a la paraula que suposadament han d'igualar. Sempre existeixen matisos que enriqueixen el significat i allunyen de l'equiparació perfecta.Per això hi ha solters, fadrins i matxutxos. Aquests últims no són uns solters qualsevols, sinó que ho són a partir d'una edat en la que "suposadament" haurien d'haver-se casat ja. Així com fadrí no té connotacions negatives, matxutxo si que sol usar-se en el sentit de que "ja se li ha passat la saó i eixa persona seguirà sempre sense casar", "és massa major per casar-se".És una d'eixes paraules que t'omplin la boca quan les dius. Tan curiosa em resulta que fins i tot he comprovat que existeix i que no és sols una paraula perduda al poble dels meus pares.

Enviat per Robin de la Murta, un empelt de la Ribera en terres de l'Horta Sud

lliri

2009-03-17T10:40:00.003+01:00

De xicotet, quan feia alguna malifeta, ma mare em deia "Si t'agarre et faig més blau que un lliri". Tot i que mai aconseguia agafar-me ni gosava fer-me blau, al cap de pocs anys en topar-me en un bancal ple de lliris vaig descobrir que eren blaus com ells a soles. Aleshores en venien al cap les seves paraules i pensava: Caram, si que em faria blau! Eixe dia vaig anar a buscar unes macetes i a l'endemà vaig trasplantar els lliris i varem ser un regal improvisat a ma mare a l'hora que li recordava el que em deia de xicotet. Avui eixos lliris s'escampen per tot arreu del jardi de la caseta acolorint l'entrada a la primavera.

Enviat per Álvaro Pérez de Les argilagues també floreixen

torronet

2009-03-16T20:11:00.001+01:00

Calent com un torró; es diu d'una cosa ben calfada. Ara que fa fred, i que estem passant un hivern com ja ens havíem oblidat, sempre penso en que em trobe escalfadeta com un torronet quan sóc al llit o a casa al costat de la calefacció o sota un abric o un jersei ben gruixut. Així és com he escoltat sempre a casa quan la cuina econòmica anava a tot drap o el braser era encés: Quina caloreta; estem com a torronets.

Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam

lletraferit

2009-03-16T20:09:00.001+01:00

Condició personal (apresa o heretada) que fa que dediquis una proporció més alta de les teves neurones (en tinguis poques o en tinguis moltes), a temes que en general representen un petit marge (sovint només decoratiu) de l'interès general.

Enviat per Jordi Prat.

vidriola

2009-03-10T08:42:00.000+01:00

Recipient tancat, generalment de terrissa, amb una obertura petita i estreta, destinat a guardar-hi els diners. Possiblement la forma més antiga i originària és lladriola,( de lladre?) que ha quedat restringida al català de Mallorca i d'Eivissa, a l'igual que a Xixona.Si vidriola ve de vidre, quina seguretat tenen? Seria algo així com el cotxe dels picapedra...

Enviat per Álvaro Pérez de Les argilagues també floreixen

gandulejar

2009-03-09T10:53:00.001+01:00

La millor manera de gandulejar és al sofà, sigui una tarda xafogosa d'estiu o un vespre boirós d'hivern. Ajaçat al sofà sentint música suau de fons. Chet Baker o Charlie Parker són músics idonis per "ajazzar-se" una estona.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia

petó

2009-03-07T10:55:00.001+01:00

acte de tocar amorosament els llavis d'agú que s'estima, cloent-los en el moment de contacte i descloent-los tot seguit, en senyal d'amor i d'afecció per algú. Núria em va fer un petó.

Enviat per Miguel Vargas

fadrí/ina

2009-03-05T08:47:00.000+01:00

Té dos significats, i m’agrada especialment el segon.El primer vol dir que ja ha abandonat la infantesa i està passant a l’adolescència. Moltes vegades és utilitzada pels adults per motivar als infants, que amb el pas dels anys van creixent, guanyant altura, però també maduresa. “Ja eres una xica fadrina”; “Que fadrí estàs”, etc…). A vegades és utilitzada pels propis infants per a reclamar el seu abandó de la infantesa i la seua pertanyença a un altre grup. “Jo ja soc fadrí”…Uns anys més tard, o molts anys més tard, s’aplica a qui encara no s’ha casat. És, per tant, sinònim de solter/a. El campanar de la Plaça Major de Castelló de La Plana es diu “El fadrí”, ja que no està unit a l’església, sinó separat.

Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa

festejar

2009-03-05T08:45:00.002+01:00

Sempre l’he coneguda i utilitzada no amb el sentit de “fer festa”, sinó referint-se a dues persones que tenen relacions sentimentals estables, pas previ a la formalització del matrimoni. “El meu fill festeja en una xica forastera”; “Ja fa tres anys que festegen”, etc…Evidentment, la paraula és filla del seu temps. Avui en dia segueix utilitzant-se en el sentit estricte que acabe de citar. Per això mateix, la generalització de les relacions que no passen ni per l’altar ni pel jutjat requereix la utilització d’altres paraules…

Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa

caragols

2009-02-27T08:44:00.002+01:00

Pluja. Olor de terra banyada a la caseta. Vesprada humida i passeig pels marges cercant-los. Cotxes que passen de tant en tant per la carretera. Les mans dels iaios que m'agarren i la bossa que es va omplint. Tornem pel camí de terra a la caseta, els posem a la gàbia amb fenoll i els guardem a la cotxera. Òbric els ulls i sóc ací, escrivint sobre els records que lentament m'han portat els caragols.

Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia

caspellet

2009-02-27T08:42:00.001+01:00

Coqueta cruixent típica de Benissa feta de farina, aigua, oli i sal, sense cap tipus de companatge. De menut pensava que la meua àvia els feia expressament per a mi, amb la pasta que sobrava de fer les altres coques de mullador i d'anxova. De major he aprés que els caspellets s'han fet tota la vida, però estic segur que, si no hagueren existit, la meua àvia els haguera inventat expressament per a mi. Encara som els dos grans menjadors de caspellets de la família.

Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia

teleia

2009-02-16T12:58:00.000+01:00

"Anar a la teleia" (o potser taleia, perquè no l'he trobat en cap diccionari) s'aplica a la persona que, malgrat totes les contrarietats, persevera en el treball i no el deixa fins que l'ha acabat. Seria un mot semblant a "tossuderia", però aplicat a una tasca concreta que cal acabar.

Enviat per Pep de la Baixa Segarra

torcar

2009-02-04T14:03:00.000+01:00

Netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície alguna matèria pastosa, enganxosa. I també, el derivat 'torcamans' (eixugamans).

Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua

morranguera

2009-02-04T14:02:00.001+01:00

Rastre que queda al voltant dels llavis després de menjar -per exemple- xocolata.

Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua

feredat

2009-02-04T13:57:00.001+01:00

Del llatí feritate ('feresa'). 1. Esgarrifança agudíssima a causa d'una por intensa o d'un esglai produït, anormalment, per la percepció sensitiva d'un ésser monstruós (físicament o psicològica), un fet terroríficament imprevist, una terrible casualitat o alguna punyent realitat de l'ànima humana que és impossible, de bestreta, d'explicar en mots plans i raonats. 2. Gran admiració involuntària barrejada d'espant. 3. Sentiment indescriptible i inevitable quan hom beslluma la lògica interna d'un fet o mecanisme extraordinari en termes negatius.

Enviat per Jeroni Maleuff de L'home que no sabia riure

a poqueta nit

2009-01-26T10:03:00.002+01:00

Expressió temporal derivada de la més general a boca nit o a boqueta de nit, utilitzada per referir-se al moment en què el dia comença a enfosquir-se. S'utilitza en els mateixos contextos que l'horabaixa mallorquina.

Enviat per Dèlia Amorós d'Escrits d'urgència

xaramita cana

2009-01-26T09:59:00.001+01:00

Nom amb què es coneix a Novelda (les Valls del Vinalopó) l'instrument anomenat dolçaina o simplement xaramita en valencià meridional. L'adjectiu cana potser l'hem pres de l'antic canna>cannem, actualment canya, eina indispensable per fer sonar la dolçaina.

Enviat per Dèlia Amorós d'Escrits d'urgència

escudellar

2009-01-23T09:05:00.001+01:00

Servir al plat el menjar de la cassola. A casa, però, no s'utilitza sols per a l'escudella sinó que tot tipus d'aliment "s'escudella" al plat. Ha de ser un acte familiar, grupal, mai a soles. Generalment es fa amb un cullerot.

Enviat per Marta A.

conèixer

2009-01-22T10:02:00.001+01:00

Aquí com a sinònim de saber. Fam de saber. Instint de saciar el buit, la ignorància o el desconeixement. O simplement, conèixer per gola (gula, al meu poble). És un gana que devora curiositats en forma de sapiència i que no es coneix que tingui un final clar. Ans al contrari: a més saber més dubtes, a més dubtes més ansies de saber... Entenem, doncs, 'conèixer' com a sinònim d'utopia. I adaptant i parafrasejant Eduardo Galeano: "El coneixement està a l'horitzó. M'hi acosto dos passos i ell s'allunya dos passos. Camino deu passos i l'horitzó es desplaça deu passes més. Per molt que camini, no l'atraparé mai . Per què serveix, doncs, el conèixer? Serveix per això: per caminar".

Enviat per Laia Soldevila

riure

2009-01-22T10:00:00.001+01:00

Antídot natural que combat multiplicitat de simptomes: tristesa, desengany, culpa, soledat... Es recomana mesclar-lo amb grans dosis d'imaginació, un polsim d'espontaneitat i unes gotes de predisposició. 9 de cada 10 experts recomanen compartir-ne els efectes per aconseguir un major grau d'eficàcia. L'1 per cent restant creu també en el riure'ns de nosaltres mateixos com a teràpia vàlida.
Enviat per Laia Soldevila

meló d'alger

2009-01-20T11:41:00.001+01:00

Nom que s'utilitza generalment al País valencià, per referir-se al fruit de la sindriera, que és esfèric o el·lipsoidal, de volum que arriba fins a 40 cm. de diàmetre, de clovella verda i molla vermella, molt dolça quan és ben madura. De l'altre meló se'n sol dir 'meló de tot l'any'.

Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua

balòstia

2009-01-20T11:38:00.001+01:00

Quan la vaig sentir per primera vegada, tenia uns deu anys i eixia sol del poble per primera vegada en la vida per anar a l'Institut d'Albaida. Allà quan ficaves la pota, quan demostraves que no estaves a l'alçada de les circumstàncies, et deien "balòstia", amb la o molt molt oberta, i t'espantaves de veritat. Al principi em feia molta por, aquesta paraula, però a poc a poc vaig anar assumint-la com a meua. Més tard vaig descobrir que possiblement venia d'una paraula grega que sona exactament igual i que fa referència a la flor del magraner bord. Nosaltres li diem badoc, a aquesta flor tan peculiar. Ara és una de les meues paraules preferides, sobretot quan algú la pronuncia amb aquell accent profund i sonor d'Albaida i em retorna un bri de la màgia de la infantesa.

Enviat per Joan Olivares

orni

2009-01-20T11:36:00.001+01:00

Fer veure que no has vist el que és evident. Tindría similituds relativament properes amb expressions com 'fer-se el suec', i una mica més llunyana a 'com si sentís ploure'.

Enviat per Pratinsky de l'agulla, el paller i les ulleres

llunes

2009-01-16T13:30:00.001+01:00

Així, dit en plural, les llunes són els cicles lunars que eixien i encara ixen al calendari Zaragozano. El més fascinant és que si ho diuen no és per pur interès astronòmic sinó per la utilitat que té saber-ho a l'hora de, per exemple, sembrar les pataques. Tan a lluny, allà dalt dels nostres caps, i tan present entre nosaltres, i no només en les balades.

Enviat per Dani Monfort d'El cadafal

obaga

2009-01-16T13:27:00.001+01:00

Potser deu ser universal i intemporal la idea sobre la dualitat que percebem en allò que ens envolta: el bé i el mal, el dia i la nit, el blanc i el negre, el yin i el yang i totes les meitats complementàries d’una mateixa unitat. També el solà i l’obaga del nostre paisatge.
Recordo amb nitidesa el moment que vaig entendre què era l’obaga. Era un dia d’estiu al tros que tenien els meus oncles a la muntanya. Des de l’esplanada de davant la caseta, ma tia em mostrava la cara il·luminada del coster del solà, amb els ametllers carregats i els pins esplèndids tocant a la carena. Tombant-nos, ens quedava davant dels ulls l’altre vessant de la vall tancada i estreta: una paret ombrívola, amb matolls escarransits; l’esquena d’un altre solà que ens era invisible des de la nostra posició. Bonic i metafòric.

Enviat per Teresa Tort

galtufes

2009-01-14T13:26:00.000+01:00

La galta és la part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba.Aquesta definició asèptica pot servir per designar les meues galtes, però mai podrà servir per referir-se a les de la meua filla. Ella no té galtes, ella té galtufes, perquè no pot dir-se igual la meua barba mal afaitada que la seua delicada pell de pocs dies de vida. Mai podrà ser el mateix la seua careta ruboritzada després de prendre el pit i la meua resseca pel vent de la muntanya.

Enviat per Robin de la Murta

perdre

2009-01-13T18:29:00.002+01:00

“Perdre l’oremus”.
No cal ni dir-ho, que la segona vocal del verb llatí es pronuncia oberta, improbablement oberta (clar que ves a saber…) a les terres de de Castelló. Sempre ha planat el misteri del grau d’enteniment que les masses de fidels, devots i saludats catòlics romans en tenien de la missa en la llengua sacra. Però, l’ús popular en feia dels misteris un territori quotidià; se n’apropiava dels seus sentits més alts per a convertir-los en gens místiques realitats. Com si diguerem la transubtansicació del verb, però a l’inrevés. D’això a convertir a algú una mica atrotinat en «l’axiamo » (ço és: un ecce-homo) només hi ha que un pas.

Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València

morrandes

2009-01-13T14:09:00.002+01:00

Sempre després d'allò bo. No pots acabar amb morrandes si allò que les provoca no val, i molt, la pena. T'ho recordaven seguit seguit de menut i ho recordes, ja grandet, de tant en tant.

Enviat per Miquel Torres de l'illa sense costes

mostós

2009-01-13T14:07:00.002+01:00

No és ben bé brut, tampoc apegalós.
És molt senzill: si la cervesa acaba de vessar sobre la barra, aquesta resta apegalosa el que queda de nit; si hi ha cendra, i rodals misteriosos, i gots mig buits, i llavors vessa la cervesa, estem a tocar d'una barra bruta; quan és mostosa, no sabem ni des de quan, ni per què, només sabem que cal evitar el contacte entre pell i barra.
Amb el colze degudament protegit, evidentment, podem fer el que vulguem.

Enviat per Miquel Torres de l'illa sense costes

musa

2009-01-13T14:03:00.002+01:00

No és cap de les deesses de les arts i la inspiració. Em refereixo al personatge mitològic que anomenaven el "Moro Musa", que és com era conegut el militar de més alt ranc de les tropes dels Omeyes quan van envair la península el segle VII, pel que sembla era un militar ferotge i quan es va produir la conquesta tenia més de setanta anys. A la meva infantesa era molt més utilitzat que l'home del sac (per posar un exemple).

Enviat per Pratinsky de l'agulla, el paller i les ulleres

rai

2009-01-05T10:48:00.001+01:00

tu rai: Expressió amb la que el teu interlocutor fa palès que el tema que es tracta a tu t'afecta poc. No queda clar si per excés o per defecte.Recordo de petit haver tingut un gos amb aquest nom.

Enviat per Jordi Prat

neulat

2009-01-05T10:45:00.000+01:00

No hi ha res més neulat que una neula remollida, és la imatge que sempre he tingut quan he sentit aquesta paraula. A casa es neulaven les plantes sobretot, a vegades també ho sentia dir d’alguna persona. Em pensava que era una expressió molt de casa, però veig que és comuna i té més a veure amb la boira.

NEULAR v. tr. Mustigar, pansir una planta, fruita, etc., per efecte de la boira o d'altres accidents atmosfèrics; cast. añublar, agostar. Set espigues... primes, estèrils, neulades, Corella Obres 58. Se li pudrí el rahim, se li va neulâ el blat, Caseponce Faules 112. Oliva neulada: la que es panseix i cau de l'arbre abans d'hora (Súria). Taronja neulada: la que no arriba a madurar (Pineda). Figues neulades: figues assecades abans d'acabar de madurar (Eiv.). Carbassó neulat: el carabassó que no arriba a madurar (Sta. Col. de Q.). «Les faveres no granaran perquè s'ha neulat la flor» (Pla d'Urgell). a) ant., aplicat també a la sal: Los saliners donen fort leja sal, molt terrosa, hoc e a vegades neulada que amarga, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 84).—b) fig. aplicat a les persones: Neulat: raquític, amb aspecte de mala salut (Empordà, Garrotxa, Vic). A tu no te'n só volgut perque n'ets massa neulada, Milà Rom. 376.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia

marmolar

2008-12-29T18:04:00.001+01:00

Cadascú s'enfada a la seua manera; supose que per això els pobles tenim moltes maneres diferents d'enfadar-nos, d'expressar molèstia respecte a l'actitud d'un altre, i els verbs relacionats amb això varien de comarca en comarca. Per La Font d'En Carròs si una autoritat s'enfada amb un xiquet existeix el verb "marmolar". Originalment es referiria a algun tipus de renec en veu baixa, perquè l'origen segons el Diccionari Català-Valencià-Balear és el mateix que el verb murmurar. En tot cas, ara els pares o els mestres o les persones majors marmolen als xiquets quan fan una cosa mal feta. Es dóna la curiositat que a la Vila Joiosa el verb utilitzat per quan un pare o un mestre esbronca o s'enfada amb un xiquet és el "funyar", que té origen en el "refunfunyar".

Enviat per Marta Insa de Marta Insa. Apunts diaris

a garró

2008-12-29T17:59:00.001+01:00

Manera de dur els mitjons caiguts sobre els turmells, molt habitual en la meva infantesa. Les noves tendències en l'ús de les fibres - o simplement la mala sort - fa que al cap dels anys hi tornem.

Enviat per Albert Vila de De debò som una nació?

crostó

2008-12-19T10:04:00.002+01:00

Durant la meva infància el crostó del rodó, que anava a buscar al forn l'avi, era l'esmorzar ineludible de cada dissabte pel matí, sucat amb tomàquet i embotit. L'acompanyament, prou estrafolari, era llet amb cacau en pols.
També remet als anys tendres, l'expressió "te tocaré el crostó", senyal inequívoc que n'havies fet alguna, encara que no massa grossa, perquè sempre m'ha semblat una advertència tendra.

Enviat per Roger Prims de Sense fruir de l'estipendi

trobar a faltar

2008-12-18T11:58:00.000+01:00

Aquesta és una l'expressió bonica (enyorar m'agrada menys) i evidentment té un significat especial per a tothom. És un sentiment primitiu, bàsic, contradictori de vegades. Si tu has estimat molt, moltíssim , trobes a faltar amb la mateixa intensitat. Per aixó, potser, jo trobe a faltar cada día la meua mare, va anar-se molt prompte, massa. Però aquest és l'únic sentiment que em fa sentir be, quan la trobe a faltar crec que la tinc més a prop, si jo la recorde i la trobe a faltar ella no se n'anirà del tot.......això pense....que mai se n'anirà del tot.

Enviat per Paqui C C

nadir

2008-12-18T11:55:00.002+01:00

Nadir, atzucac, són paraules eufòniques, boniques, com altres amb a, u, i, gaudi. però nadir, com kamtchatka, també és un nom/lloc per a resistir. quan t. es va quedar embarassada tot va començar a anar molt malament. cinc anys desprès nadir i t. van marxar ben lluny i d’això ja fa quinze anys. però nadir encara és un nom/lloc per a resistir.

Enviat per Kat

grill

2008-12-15T22:55:00.002+01:00

(m.): Nom que es dóna a cadascuna de les parts de que consta unataronja. Un comentarista del meu bloc m'ha fet pensar en els grills de la taronja i també en la meva infància: Monpare me disposava els grills detaronja en una tirallonga damunt de la taula per a què me'ls mengés. A mi la seva acidesa m'esgarrifava i amb aquest joc me'ls menjava com si res, d'un en un. Quan he tingut fills he fet el mateix per aconseguir que no fos una tasca inacabable el fet de menjar-se una taronja.

Hi ha també la paraula homòfona:
grill (m.): per anomenar insectes ortòpters
I encara una altra accepció
grill (m.):brot que surt d'una llavor quan germina,que dóna el derivat:

grillat, -ada: per referir-se metafòricament a una persona que es trastoca, torna foll, -a. A mi aquesta accepció em sembla divertida per anomenar una persona excèntrica; és, a parer meu, molt genuïna.

Enviat per Victòria d'El pèndol de petites oscil·lacions

ronser, -a

2008-12-15T22:51:00.002+01:00

Adj.(m. i f.) Es diu de les persones que difereixen feralguna cosa, que es distreuen de les obligacions o les fan de mala gana.Aquesta paraula va lligada a la meva infància. Me la deia mumare quanhavia de fer algun encàrrec i no m'hi posava: "No facis la ronsera". Arali dic jo:"Mumare no facis la ronsera" quan vull que anem a caminar.

Enviat per Victòria d'El pèndol de petites oscil·lacions

trellat

2008-12-14T10:20:00.002+01:00

Per definir este concepte s'ha de tindre molt d'ell, per no enganyar-se, o, la pròpia definició, deixarà de tindre'n. Sense dubte, quan dius o fas alguna cosa ben feta, en tens. Quan dius o fas una destrosa o animalada, no en tens. Moltes expresions ens venen al cap amb esta paraula, les hem sentit moltes vegades. Supose que es diuen tant perquè este món la troba a faltar. Personalment, quan faig alguna cosa, només espere que tinga trellat.

Enviat per Trellat

xup-xup

2008-12-09T10:07:00.001+01:00

aquesta és l'abracadabra que obre els meus records d'infància; la cuina, amb l'àvia sempre seriosa, sempre vestida de negre rigorós, feinejant amunt i avall entre cassoles. Tot, segons ella, havia de fer xup-xup: els farcellets de carn, el rostit, els zepelins -que és com ella anomenava els calamars farcits... Quan el sucre fos començava a fer xup-xup era també el senyal que s'hi podien tirar les ametlles torrades i abocar-ho després tot sobre el marbre, per fer aquells caramels que tan ens agradaven...Ara els plats ja no han de fer xup-xup, han de coure a molt baixa temperatura...

Enviat per Joan Sala de Base de badades

eixida

2008-12-09T08:42:00.002+01:00

A casa l’avi, al Vallés, hi havia una eixida. Tota ella era plena de paraules que avui en dia se senten poc. Hi havia un pou tancat amb pany, dos safarejos amb aigua gelada, una comuna pudenta, una mesquita sota la comuna, una cambra amb una bicicleta d’un amic que va marxar a la guerra i que mai va tornar, les dalles, els magallons i els xapos de l’ hort, els corrals de conills i gallines.
L'eixida era el lloc on s’havia de demanar permís per anar-hi. Hi havia massa coses perilloses o valuoses per deixar còrrer les criatures totes soles.
Amb els anys van desaparèixer els animals i les flors es vàren assecar quedant uns branquillons secs plantats en llaunes d’olives. També va morir l’avi, el món començava a canviar.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia

bancal

2008-12-06T18:30:00.005+01:00

sin.: pertinàcia, obstinació, paciència, segles, suor, llegat.
Paisatge familiar, secà, olives, ametlles, el Mas de l'andalús, la Sort. Crec que des de xicoteta vaig respectar aquest paisatge com allò que era, el símbol de la supervivència, de la saviesa i del treball. Després, tornant de gran, sovint pense que la llet, el pa i les taxes universitàries de molts de nosaltres les han pagades les mans que, durant segles, amb pedres, van aconseguir conrear la muntanya i fer-la seua. Hi ha certes vistes del Maestrat que em commouen amb la seua orografia de la pobresa i de l'obstinació, jo sóc d'eixe llinatge, l'han feta les mans dels meus avis.
Una de les 'històries familiars' més velles que corria per casa acaba amb la frase: ...i el va acaçar a cantalades per tots los bancals del terme. Se'm va quedar gravada, potser perquè acaçar, cantal i bancal són plenes d'as i perquè, a més, tenen una forta càrrega d'acid proustic.
(v. marge)

Enviat per maria d'El meu país d'Itàlia

oblit

2008-12-06T16:55:00.002+01:00

l'oblit és el nostre enemic. L'oblit esborra la memòria, ens allunya del nostre passat. Per molt que el país veí i les classes dominants insisteixin, l'oblit no es pot imposar; és feina nostra mantenir-lo ben allunyat i conservar viva la capacitat de recordar, de saber què volem i què no. I no deixar-nos trepitjar.

Enviat per Somiatruites de Dig for Victory

Liorna

2008-12-05T10:34:00.005+01:00

I. 1. Recer, refugi, país del dissabte.
2. Bibliòpolis sefardita per antonomàsia.
II. Ciutat de Toscana, port de mar, anomenada en italià Livorno; cast. Liorna.
Loc.—a) Ves-te'n a Liorna!: es diu per enviar a mal viatge (Mall., Men.).—b) Enviar a Liorna: enviar a filar, a mal viatge (Mall., Men.).
Refr.
—«A Liorna, qui hi va, no torna» (Bal.).
Sinòn.: 1, Ferrara, Venècia, Pisa, Florència; Amsterdam,
Bordeus, Londres; Estambul, Tetuan, Alger, El Caire, Rodes, Salònica, Jerusalem.
Antòn.: 2, Mallorca, Menorca, Eivissa; Barcelona, Girona, etc.; València, Castelló, Elx, Xàtiva, Gandia, etc.; Madrid, Toledo, Sevilla, Valladolid, Ciudad Real, Segòvia, etc.; Lisboa, Porto, Évora, etc.; Mèxic, Rio de Janeiro, Bahia, Santo Domingo, etc.
Etim.: derivat xenòfil i acollidor dels afectats per la por, per la basarda, per la persecució, per la infinita capacitat de causar horror que pot posseïr l'espècie humana. Amb components semítics llunyans i quotidians alhora, l'exònim Liorna hauria de perdurar, en la llengua catalana original dels qui marxaren i reeixiren a dur la seua esperança al bon port del recer, inscrit en les mateixes pedres que alguns segles després van servar per sempre més l'esperança escarrufada del «Nie wieder». Els qui romangueren s'acostumaren a dir Ves-te'n a Liorna! amb la idea d'enviar a mal viatge, ans, sense saber-ho, els que així deien, no podien somiar d'enviar a viatge més plaent i adelerat els que eren objecte del reny.
És l'únic cas de la llengua catalana en què el sol es pon per la banda que queda al llevant de Castella i per Mallorca s'apaga. I no caldria oblidar-ho («Ab tal dolor, que no sé hon / haja refugi 'n port del món»). En català, els colors històrics de la ciutat són tots aquells que hom troba després del darrer blau i que ja hom no els pot deixar mai més.

Enviat per Jesús de Prado Plumed de Perure Alfonso פירורי אלפונשו

marge

2008-12-05T10:26:00.001+01:00

El paisatge de les muntanyes del meu poble està solcat de màrgens de pedra seca que van bastir moltes mans anònimes. Al cap de tants anys, aquestes parets encara sostenen franges estretes de terra eixuta en què ja no es distingeixen les antigues oliveres dels matolls salvatges. Tanta feina debades, segurament. Però a mi m’agrada buscar des de la finestra del cotxe el perfil de les pedres i comprovar que arriben fins gairebé al capdamunt de la carena. Els màrgens són també una metàfora de la perseverança dels nostres avantpassats, que no es rendien a passar gana i a no ser amos de res.

Enviat per Teresa Tort

mostatxó

2008-12-04T11:17:00.001+01:00

Peça de pasta dolça, de forma circular, composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al forn. L'àvia sempre ens feia mostatxons per berenar i esmorzar. Quan tornava de l'escola i pujava a al pis, ja sentia la olor i corrents entrava a la cuina, on els mostatxons estàven ja a punt per menjar. Una presa de xocolata, un parell de mostatxons.Uns moments del dia que molt sovint em vénen a la memòria.

Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam

panarra

2008-12-04T11:16:00.000+01:00

Crec que a casa dels meus pares sempre van tractar despectivament els panarres, com si fossin una mica pobres d'esperit. Sempre havia pensat que era una paraula típicament catalana; però ara descobreixo que en castellà es pot dir "paniego": no l'he sentida emprar en la vida.

Enviat per allau de The Daily Avalanche

voliaina

2008-12-02T12:03:00.001+01:00

Voliaina té la gràcia -almenys per a mi i la meva família- de simbolitzar, al mateix temps, intempèrie i aixopluc. M'explico: les voliaines poden ser de neu o de foc, de manera que un dia molt cru d'hivern hi ha les voliaines de neu que van caient a fora, a la intempèrie i, dins de casa, unes voliaines de foc (guspires) s'enfilen xemeneia amunt (a voltes surten per la xemeneia i es troben, totes dues menes de voliaina, i es barregen sota el cel gris). És una paraula que només dir-la ja em fa estremir; de fred i de calidesa de la llar.

Enviat per Ramon Erra d'El camp de l'Erra

dengue

2008-12-02T12:01:00.001+01:00

Quan era petit, era molt cançoner (q.v.) per menjar (ara també). La meva mare em deia: "Nen, no siguis dengue!". De gran vaig descobrir que el dengue és una malaltia tropical. No sé si la meva mare estava emprant un castellanisme (un dengue és com un escarafall); però ara, quan els meus germans se'n foten de mi em diuen "Dengue, que ets un dengue!"

Enviat per allau de The Daily Avalanche

cançoner/a

2008-12-02T11:59:00.001+01:00

No sé perquè un adjectiu tan musical s'aplica a gent tant poc disposada a fer la feina. Però jo, que sóc cançoner per tantes coses, també sóc un melòman compulsiu.

Enviat per allau de The Daily Avalanche

facècia

2008-12-01T13:33:00.001+01:00

Ho recordo de la meva àvia, "no m'expliquis més facècies". Històries exagerades, inventades, o distorsionades. Del llati "facetia" (facies o facere?). En castellà em trasllada directament a les "aventis" del Juan Marsé.

Enviat per Pratinsky de l'agulla, el paller i les ulleres

plaer

2008-12-01T13:31:00.000+01:00

(v. esgarrifança) És com esgarrifança però sempre és més curt, ja es veu en la pròpia paraula.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia

esgarrifança

2008-12-01T13:29:00.001+01:00

És una paraula que comença al dit gros del peu i s’acaba a la punta dels cabells, et recorre tot el cos.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia

arabogues

2008-11-29T17:31:00.000+01:00

Quan Jaume I pujava la costera de Morella per primera vegada en la seua vida va conèixer el fenomen metereològic característic dels Ports, les arabogues. Tant li deuria marcar que ho dictà en la seua crònica. Les arabogues serien la mescla perfecta d'aigua, neu i vent en la seua corresponent dosi per fer fred, molt de fred. Més que altres coses, a dia d'avui les arabogues són un símbol d'unió de la porció de terra dels valencians freda i a estones gèlida. Quan se'ns demana alguna paraula típica de la zona que sone estranya a les seues orelles mal avesades sovint els amollem arabogues, per senzillament aterrar-los amb l'explicació.

Enviat per Dani Monfort d'El cadafal

esparpillar

2008-11-29T09:14:00.001+01:00

De petita vaig perdre una arracada a l’hort i em vaig passar la tarda esparpillant les herbotes que creixien davall dels tarongers, més enllà dels rosers que ma mare i mon iaio cuidaven en complicitat. No la vaig poder trobar de cap manera. Esparpillar -segons el diccionari Alcover, que és el fruit d’un Déu omnipresent a qui no se li escapava res- significa també remoure una cosa esbullant-la, escampant-la, fent-la menys compacta. Quan vaig començar a treballar, lluny del poble i de les herbes, vaig aprofitar aquest verb per referir-me a l’acció que es fa amb els fulls abans de carregar la fotocopiadora. Les meves companyes de la feina diuen que tenim etiquetes per a tot al meu poble i, probablement, tenen bastant de raó.

Enviat per Teresa Tort

renadiu

2008-11-28T10:18:00.001+01:00

Quan era petit, mon pare em va assenyalar unes mates i em va dir: "mira, mos ha eixit el favar de renadiu". Havia nascut de les llavors de l'any anterior, sense que ningú se'n cuidara. Fa poc vaig fer una escultura al meu poble per commemorar la Batalla d'Almansa. Hi vaig posar: 300 anys de renadiu, referit als tres-cents anys que la nostra llengua i la nostra cultura havien aconseguit sobreviure sense el conreu necessari. L'obra es diu "La pedra de Basset", i es pot visitar al palau del marqués de sant Josep d'Otos, al País Valencià.

Enviat per Joan Olivares

cadernera

2008-11-27T09:38:00.000+01:00

el meu avi en tenia una, amb el cap tan vermell com les seves clavellines. Tres espècies ja extingides: les caderneres, els clavells, els avis.

Enviat per allau de The Daily Avalanche

farcell

2008-11-27T09:35:00.002+01:00

A casa sempre hi havíen mocadors per fer farcells o fardells. Tots del mateix color: A quadrets, i de color marró, fosc, mig fosc, mig clar i clar. Quan anàvem al poble o de viatge de vacances, sempre portàvem els farcells plens de roba, o estris de cuina. No fa més de deu anys la meva mare encara feia el seu farcell per anar de vacances amb naltros a la platja. La meva àvia el portava al cap i jo me l'imaginava com una artista de circ.

Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam

mamar

2008-11-26T10:20:00.000+01:00

Alletar. Manera natural d'alimentar els mamífers -les mamíferes- a les seues cries. Contacte íntim que no només proporciona aliment sino també calor, seguretat, afecte, coses totes necessàries per a poder créixer en salut. Moments de felicitat i plenitud tant per al fill que mama com per a la mare que li dona de mamar. Una de les experiències més gratificants que m'ha donat la vida i que aconselle que cap mare es perda. La seua etimologia deriva, de segur, de la simbiosi de les paraules MAre + estiMAR

Enviat per kirikú del bloc de kirikú

dròpol/dròpola

2008-11-26T10:16:00.000+01:00

(de l'anglès: to drop, deixar caure) Va deixar caure els braços i no els va tornar a alçar per pura mandra.

Enviat per allau de The Daily Avalanche

comicis

2008-11-25T19:51:00.001+01:00

Monòlegs còmics que actualment fan els candidats per tal de guanyar unes eleccions polítiques.

Enviat per Sadurní Vergés de Distopies

marjal

2008-11-25T11:48:00.002+01:00

Entre la terra i l'aigua. Al llarg dels segles, espai sobre el que planava el perill de pestilència, ara en forma d'especulació. Espai liminar de la terra que es fa molla (els aiguamolls, altra paraula bellíssima, que oscil.la pel seu camp semàntic), que vol fer-se aigua; espai on l'aigua s'endinsa en la terra i la comboia. Terra de sèquies, de terres negres i bones a la Plana de Castelló. Estius i diumenges d'arròs amb ànec i alqueries. Paradís de modesta exhuberànica de l'imaginari local. Terra de sainets, en tots els sentits de la paraula.

Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València

esmussar

2008-11-24T18:59:00.001+01:00

Amb emoció passeja el clarió sobre la pissarra. Quan menys ho esperem, rellisca en l'encerat i ens esmussa, provocant-nos eixa mescla entre dolor i plaer que ens aborrona i ens fa tancar els ulls.

Enviat per Robin de la Murta (des de l'Horta Sud i lligat a la Ribera Alta del Xúquer)

encalada

2008-11-24T18:58:00.000+01:00

Sembla que la pilota ha guanyat en decisió i ha preferit contradir els desitjos dels xiquets. Cansada de ser colpejada per tots, ha volgut gaudir d'un descans merescut bressolant-se en la branca més alta. Al mateix temps, i uns quants metres més avall, un xiquet menut i pigat busca el seu germà major perquè li ajude a recuperar la pilota encalada.

Enviat per Robin de la Murta (des de l'Horta Sud i lligat a la Ribera Alta del Xúquer)

romanços

2008-11-24T18:56:00.000+01:00

Volia explicar-li-ho, jo era menut, em faltaven paraules, hauria de justificar-me, intentava fer un discurs comprensible... Però ma iaia tenia eixa facilitat que aporta l'experiència per a resumir els fets i em deia: "fill meu, deixa't de romanços i a posa't a fer la feina".

Enviat per Robin de la Murta (des de l'Horta Sud i lligat a la Ribera Alta del Xúquer)

doblers

2008-11-24T14:05:00.000+01:00

Referent als diners, calers... I amb àmplies accepcions al grandíssim Diccionari català-valencià-balear. Mot descobert en les meves diverses, i mai no prou nombroses lectures, d’autors de la Catalunya insular (Baltasar Porcel, Miquel Àngel Riera, Carme Riera, Biel Mesquida, Maria Antònia Oliver...)

Enviat per Pere Meroño

desllunat

2008-11-24T14:03:00.001+01:00

Cel-obert. El vaig sentir, per primer cop, de la boca del Josep Francesc Sanç, el gran Quico Sanç de Vinaròs, històric del PSAN, treballador de la fàbrica de Ciments a Alcanar, i membre de la Coordinadora Obrera Sindical-COS, únic sindicat independentista i d’àmbit Països Catalans. Desllunat, des del primer moment, m’enlluernà per la seva sonoritat i el munt de possibilitats que obrien en la meva ment eminentment imaginativa i badoca.

Enviat per Pere Meroño

lluna plena

2008-11-24T14:02:00.000+01:00

S'abraça al mar sense tocar-ne cap engruna

Enviat per Roser Caño

xiuxiueig

2008-11-23T11:33:00.001+01:00

A cau d'orella, potser, so suau fet carícia, portador de missatges suggerents.

Enviat per Carme Magem

germà

2008-11-23T11:07:00.001+01:00

--"Apa, com a bons germans!"Després de qualsevol enrabiada tan colossal com pòtola, que evoquessin en mi la fraternitat amb aquesta frase màgica em duia immediatament a coresponsabilitzar-me, de sobte cofoi i serè, d'honorar aquest manament. Oblidem el passat, que et perdono i fem les coses bé. Una llum que et surt de dins quan et sents bon minyonet; fa de bon tastar.

Enviat per Tonet de Bel•la Txao

girada

2008-11-23T11:05:00.002+01:00

"Trencar la girada" a una persona vol dir contrariar-la i molestar-la quan més mal li pot fer, quan no s'esperava que es trobaria amb insensibilitats o burles; és una de les coses que quasi mai no he volgut fer conscientment a les persones que m'envolten, i de què mai m'he sentit content després de cinc segons de fer-ho.

Enviat per Tonet de Bel•la Txao

escarnir

2008-11-23T11:03:00.001+01:00

--"No m'escarneixis!"No queia mai la plantufada, però aquest advertiment sempre era prou estrident. Entremaliats, forçàvem i forçàvem ganyotes, irreverències i trapelleries fins que la iaia perdia la paciència, aquella cosa que abans es gastava menys i millor.

Enviat per Tonet de Bel•la Txao

prenda

2008-11-23T11:02:00.002+01:00

Ma iaia Pepa que es va morir el 1949, la utilitzava sempre com una paraula carinyosa. A mi en sonava molt be.

Enviat per Josep Cid Ginovart de Tortosa

tòfol(a)

2008-11-23T10:59:00.002+01:00

Molts catalans fan servir la paraula castellana "gilipollas" perquè no saben trobar-ne un equivalent en català, però existeix. Un tòfol és, alhora, un ximple, un torracollons, un perepunyetes, un babau. A Igualada es fa servir molt i ni el Buenafuente va aconseguir foragitar-lo.

Enviat per Igualadí

xeringo

2008-11-23T10:55:00.001+01:00

A tots ens ha succeït. Passa el temps, ens fem grans en edat i normalmentcreixem en amplada. A l'armari de la roba, hi ha peces que entren i surten. Ens les posem, les duem uns dies, les rentem, les planxem i les pengem a l'armari. Jerseis, camises, bluses, pantalons... a tots aquest frenesí els dura un temps. Tard o d'hora passen a consumir setmanes senceres, mesos a l'armari, oblidats, inútils. "Nen, aquest jersei se t'haquedat xeringo!". Ja està, aquesta frase és la crua constatació que ens hem eixamplat, que la màniga és curta, que la roba s'arrapa massa al cos,accentuant innecessàriament corbes que mai voldríem accentuar...

Enviat per David Soler de Patrimoni natural de Catalunya

feixiner

2008-11-22T18:00:00.001+01:00

A casa els pares tenen llar de foc, un fet extraordinari en la vida metropolitana actual. Quantes hores no hi passava la iaia de casa sempre en el mateix racó i sempre en la mateixa cadira... El foc reuneix la família, cou alguns aliments i escalfa els cossos. I també crema troncs. Per això, normalment cap a les darreries de setembre, mons pares es fan portar dos o tres mil quilos de llenya. Arriba el camió a primera hora del matí, descarrega davant de l'entrada del pàrquing i aquí comença la meva feina (amb el meu germà, de tant en tant, com enguany): fer el feixiner. El feixiner és la construcció que aplega els troncs col·locats d'una manera més o menys harmònica. Això és, el nostre cas, aixecar tres parets de troncs (la quarta és paret de la casa) on cada fila té un sentit diferent de les adjacents, i on es manté també un cert equilibri en les mides dels troncs de cada fila. Arquitectura d'estar per casa i per fruir de la casa.

Enviat per Puigmalet del Gazophylacium

encantar-se

2008-11-22T08:59:00.005+01:00

un altre verb subtilment reflexiu, jo, de xicoteta tenia una gran capacitat d'encantar-me amb qualsevol cosa i en qualsevol moment i l'he conservada. S'usa també com a sinònim d'entretenir-se, de fer tard, però jo crec que té una qualitat diferent, més somniadora, amb més ales. Recorde una volta que,al poble, havíem d'anar a algun lloc i ma tia, per avisar-nos que prompte es faria fosc, ens va dir: "afanyeu-vos que és octubre i la nit ja no s'encanta", em va semblar una manera preciosa de dir-ho.

Enviat per Maria d' El meu país d'Itàlia

calipàndria

2008-11-22T08:48:00.002+01:00

la calipàndria de petits la covàvem quedant-nos al llit, ara ens prenem un antigripal i a treballar. A poc a poc el mot perd el seu encant, una calipàndria és quelcom familiar, que torna cada tardor i es queda amb nosaltres a casa. L’ encostipat és fruit del metro, les presses i l’ aglomeració, amb remeis pensats per multinacionals farmacèutiques per no perdre ni una hora de feina. El mot té un aire helènic, de preceptor grec d’algun fill de senador romà.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia

escrividor

2008-11-22T08:42:00.001+01:00

Diuen que parlant la gent s'entén. M'agrada creure que escivint, també. Però a l'hora d'escriure em passa el mateix que a la protagonista d'una novel·la de Cuca Canals, que quan li preguntaven per què escrivia la seva professió amb hac, responia que es considerava una escriptora imperfecta, una hescritora. Per això em sento tan còmode utilitzant el terme escrividor per definir el que faig quan escric. Potser, com l'hescritora, quan hagi escrit deu novel·les em plantejaré considerar-me un escriptor.

Enviat per L'Escrividor

tuso

2008-11-21T13:48:00.000+01:00

"Fer un tuso" Acció de tusar, és a dir, ajuntar el fronts.

Enviat per Jaume Ortí de Temps d'incertesa (com tots)

patufet/a

2008-11-21T13:47:00.000+01:00

Nom d'un conte popular sobre un nen molt petit. Se li diu a la quitxalla.

Enviat per Jaume Ortí de Temps d'incertesa (com tots)

borinot/a

2008-11-21T13:45:00.001+01:00

Bestiola que zumzeja i que es pot fer molt pesada. Tot i així es pot fer servir com a apel·latiu carinyós. També hi ha qui diu que són portadors de bones noves.

Enviat per Jaume Ortí de Temps d'incertesa (com tots)

raval

2008-11-21T11:42:00.000+01:00

Part extrema, fora del seu terme, annexa. Per nosaltres, sinònim, també, de suburbi. Li tenim afecte perquè descriu els nostres barris naixença i joventut.

Enviat per Wu Ming.cat

comunisme

2008-11-21T11:40:00.001+01:00

Organització social en què els béns són tinguts en comú; sistema d’organització social que implica la propietat comuna dels mitjans de producció i l’equitat en la distribució dels productes de la indústria. Comunisme, sinònim d’esperança, de justícia social, de llibertat.

Enviat per Wu Ming.cat

mante

2008-11-20T19:20:00.004+01:00

Fins no fa massa anys aixina era com cridaven els majors als xiquets a molts pobles valencians. Una frase molt repetida de la nostra infantesa és justament: mante, tu de qui eres? Desconec l'etimologia de la paraula, probablement derive d' amante i no siga una paraula genuïna ... no ho sé. Siga com siga és una paraula ben bonica que forma part del meu paisatge afectiu, del meu i del de tots els qui fa uns anys érem xiquets per aquestes contrades.

Enviat per kirikú del bloc de kirikú

rabosa

2008-11-20T10:00:00.001+01:00

Asseguts a terra, al terrat, davant l'avi 'el mosso', jo i el meu germà, bocadabats escoltàvem els contes i les cançons. El conte preferit era el de ' La rabosa i el llop'. En un camí a les Coves de Vinromà es van trobar una rabosa espavilada i un llop molt borinot. El llop duia a la boca un formatge i la rabosa li va preguntar d'on venia, i el llop va contestar .... d'Albocàaaaasser i li va caure el formatge. La rabosa li va furtar i va marxar corrent. El llop la va trobar més avall prop del poble, i li va preguntar el mateix, i la rabosa espavilada li va contestar: Vaig a Tírig i va continuar el seu camí amb el formatge a la boca.

Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam

abecé

2008-11-20T09:52:00.003+01:00

alfabet:
1) el primer cartell o plana que aprenen els qui volen aprendre de llegir, i que conté únicament l'alfabet
2) els primers rudiments d'una ciència o d'una art

A-be-cé (Vic)
A-be-cé,la pastera ja la sé;
si hi ha pa, me'l menjaré;
si hi ha coca, per la boca;
si la mare m'hi atrapa
fugiré com una rata;
si el pare no m'hi vol,
fugiré com un cargol

(Lofriu de l'Empordà)
A-bé-cé,la pastera ja la sé;
si hi ha pa, me'l menjaré;
si hi ha coca, també;
si hi ha pa rosegós
el donaré an es gos;
si hi ha pa rosegat
el donaré an es gat

(Pollença)
A-be-cé,la pastera ja la sé;
si hi ha coca, per la boca;
si hi ha peix, per lo mateix;
si mon pare m'hi atrapa
fugiré com una rata;
si mumare m'hi afina
fugiré com una espira;
si mon pare m'hi enclou
fugiré com un mussol

Enviat per x de L'hidroavió apagafocs

a

2008-11-20T09:49:00.004+01:00

Sempre que deia 'a', em responien:
-'a'? La lletra de l'ase!
Supòs que jo devia voler dir 'Ah!': una manera habitual de declarar-meassabentada. És a causa d'això que la resposta de l'ase encara m'admira. Més gran vaig descobrir que A, a banda de ser la primera lletrade l'alfabet i una preposició, també era una contracció d'ase. Està ben documentat (DCVB). Moc de gall d'índia, nas de bec d'àguila, frontet de cípia,oranells d'à. (G.Roca)
a) Paret d'esquena d'à: paret que no té plana la cara de damunt, sinó que forma coster a cada banda, per l'estil d'una esquena d'ase (Mall)
b) Garrova costella d'à: casta de garrova que forma certa voltadura consemblant a una costella d'ase (Mall)
c) Perdre s'à i ses magranes: perdre la tramuntana de vista, perdre el quest, romandre desorientat
d) Pebre d'à: planta (Mall)

Enviat per x de L'hidroavió apagafocs

xic, xica

2008-11-20T09:44:00.001+01:00

Petit/a. Poca quantitat.
2. Em fa pensar amb la "Tirallonga de Monosíl.labs" dePere Quart i, amb un esbarbussament divertit:Una gallina tica-xica-micacama-curta i ballarica, va tenir tres pollets,tics-xics-mics, cama-curts i ballarics. Si la gallina no hagués estat tica-xica-mica, cama-curta i ballarica,els tres pollets no serien tics-xics-mics, cama-curts i ballarics. M'encanta!

Enviat per Anna Portell de Mortadel·la casolana

quinze

2008-11-20T09:41:00.004+01:00

M'agrada el só de la zeta i sempre em fa pensar amb una cançó popular catalana:
Quinze són quinze,
quinze, quinze,quinze,
quinze són quinze,
quinze, quinze són...!
2 Resultat que dóna la suma de deu unitats més cinc o la d'una desèna més cinc.
3.Número format per un ú i un cinc.
4. 15, forma escrita a l'hora de fer números.
Sinónims: de l'ú al zero, totes les xifres que sumin entre elles quinze. En l'operació de multiplicar només tres per cinc o quinze per ú.

Enviat per Anna Portell de Mortadel·la casolana

fembrilet

2008-11-20T09:22:00.001+01:00

La mare d’una amiga meva de sempre que té tres bessons la va tornar a posar en òrbita quan el nen dels trigèmins era petit. Que algú és fembrilet vol dir que no menja gaire, que és escanyolit i poqueta cosa. Però quan sa iaia diu això de l’Esteve, també ens descobreix d’alguna manera la passió que li té. És una paraula amable, d’aquelles que han perdut l’embat d’una generació a l’altra i que diuen les iaies i les mares, però que ja no diuen les filles ni les nétes.

Enviat per Teresa Tort