condicions

Tothom hi pot participar, amb totes les paraules que vulga i quan vulga, envieu la paraula amb la definició a diccionariafectiu@gmail.com

dimarts, 31 de març de 2009

matxutxo/a

Això de ser sinònim ha de ser un treball difícil, perquè no aconsegueixen mai equiparar-se a la paraula que suposadament han d'igualar. Sempre existeixen matisos que enriqueixen el significat i allunyen de l'equiparació perfecta.Per això hi ha solters, fadrins i matxutxos. Aquests últims no són uns solters qualsevols, sinó que ho són a partir d'una edat en la que "suposadament" haurien d'haver-se casat ja. Així com fadrí no té connotacions negatives, matxutxo si que sol usar-se en el sentit de que "ja se li ha passat la saó i eixa persona seguirà sempre sense casar", "és massa major per casar-se".És una d'eixes paraules que t'omplin la boca quan les dius. Tan curiosa em resulta que fins i tot he comprovat que existeix i que no és sols una paraula perduda al poble dels meus pares.

Enviat per Robin de la Murta, un empelt de la Ribera en terres de l'Horta Sud

dimarts, 17 de març de 2009

lliri

De xicotet, quan feia alguna malifeta, ma mare em deia "Si t'agarre et faig més blau que un lliri". Tot i que mai aconseguia agafar-me ni gosava fer-me blau, al cap de pocs anys en topar-me en un bancal ple de lliris vaig descobrir que eren blaus com ells a soles. Aleshores en venien al cap les seves paraules i pensava: Caram, si que em faria blau! Eixe dia vaig anar a buscar unes macetes i a l'endemà vaig trasplantar els lliris i varem ser un regal improvisat a ma mare a l'hora que li recordava el que em deia de xicotet. Avui eixos lliris s'escampen per tot arreu del jardi de la caseta acolorint l'entrada a la primavera.

Enviat per Álvaro Pérez de Les argilagues també floreixen

dilluns, 16 de març de 2009

torronet

Calent com un torró; es diu d'una cosa ben calfada. Ara que fa fred, i que estem passant un hivern com ja ens havíem oblidat, sempre penso en que em trobe escalfadeta com un torronet quan sóc al llit o a casa al costat de la calefacció o sota un abric o un jersei ben gruixut. Així és com he escoltat sempre a casa quan la cuina econòmica anava a tot drap o el braser era encés: Quina caloreta; estem com a torronets.

Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam

lletraferit

Condició personal (apresa o heretada) que fa que dediquis una proporció més alta de les teves neurones (en tinguis poques o en tinguis moltes), a temes que en general representen un petit marge (sovint només decoratiu) de l'interès general.

Enviat per Jordi Prat.

dimarts, 10 de març de 2009

vidriola

Recipient tancat, generalment de terrissa, amb una obertura petita i estreta, destinat a guardar-hi els diners. Possiblement la forma més antiga i originària és lladriola,( de lladre?) que ha quedat restringida al català de Mallorca i d'Eivissa, a l'igual que a Xixona.Si vidriola ve de vidre, quina seguretat tenen? Seria algo així com el cotxe dels picapedra...

Enviat per Álvaro Pérez de Les argilagues també floreixen

dilluns, 9 de març de 2009

gandulejar

La millor manera de gandulejar és al sofà, sigui una tarda xafogosa d'estiu o un vespre boirós d'hivern. Ajaçat al sofà sentint música suau de fons. Chet Baker o Charlie Parker són músics idonis per "ajazzar-se" una estona.

Enviat per Jordi Carbonell de De Les Corts a Gràcia

dissabte, 7 de març de 2009

petó

acte de tocar amorosament els llavis d'agú que s'estima, cloent-los en el moment de contacte i descloent-los tot seguit, en senyal d'amor i d'afecció per algú. Núria em va fer un petó.

Enviat per Miguel Vargas

dijous, 5 de març de 2009

fadrí/ina

Té dos significats, i m’agrada especialment el segon.El primer vol dir que ja ha abandonat la infantesa i està passant a l’adolescència. Moltes vegades és utilitzada pels adults per motivar als infants, que amb el pas dels anys van creixent, guanyant altura, però també maduresa. “Ja eres una xica fadrina”; “Que fadrí estàs”, etc…). A vegades és utilitzada pels propis infants per a reclamar el seu abandó de la infantesa i la seua pertanyença a un altre grup. “Jo ja soc fadrí”…Uns anys més tard, o molts anys més tard, s’aplica a qui encara no s’ha casat. És, per tant, sinònim de solter/a. El campanar de la Plaça Major de Castelló de La Plana es diu “El fadrí”, ja que no està unit a l’església, sinó separat.

Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa

festejar

Sempre l’he coneguda i utilitzada no amb el sentit de “fer festa”, sinó referint-se a dues persones que tenen relacions sentimentals estables, pas previ a la formalització del matrimoni. “El meu fill festeja en una xica forastera”; “Ja fa tres anys que festegen”, etc…Evidentment, la paraula és filla del seu temps. Avui en dia segueix utilitzant-se en el sentit estricte que acabe de citar. Per això mateix, la generalització de les relacions que no passen ni per l’altar ni pel jutjat requereix la utilització d’altres paraules…

Enviat per Josep Arroyo, La Vilavella, La Plana Baixa